quan tens una alegria inesperada...

encara estic una mica xof, però m'ha retornat l'alegria, ja veus tu, qui m'ho havia de dir... m'obren la porta i en Miquel em crida i em diu "et demana la sargantanaaaaaa!!!...

no era pas la reina de Formentera que teniu aquí baix, ha sigut molt millor que veure aquesta espècie única, n'he conegut una de més propera i afable, més càlida...

era aquesta altra reina, que jeu aquí estassada al sofà, que era com estava jo en sentir la crida...baixo, i qui em trobo? la meva sargantana particular, amb qui comparteixo vila (ara no gaire...) i a qui no coneixia personalment... però, renoi, amb quin gust ens hem abraçat, amb quina senzillesa hem parlat, amb quin afecte m'ha presentat el seu home, quina dolçor de parella, quina alegria tan inesperada... avui, "amb ulls de sargantana" s'ha acostat a mi, i teniem treballs a no trepitjar-nos les paraules... i les abraçades sorgien sense pensar, amb goig i ganes...

ja poden anar dient del món virtual, quan coneixes algú amb qui només havies mantingut contacte de lletra, i es fa de pell, és com si algú llunyà se t'acostés de cop, i saps, t'adones, que és una sensació única. gràcies, sargantaneta, cuida't, i també al teu llangardaix, que amb els ulls se li nota com t'estima i com t'admira!