03 de setembre 2009

de la repressió i dels procediments d'un estat policial

Llegeixo corpresa la darrera proposta del PP, abaixar l'edat penal als 12 anys. Entre els uns i els altres assistim a una progressiva i profunda esquerda en el conviure respectuós a la pluritat i llibertat de pensaments, d'associació, d'idees que són menyspreades, triturades, i posteriorment demonitzades i il.legalitzades.
Ara estem assistint a la lluita d'un estat repressor per impedir un senzill referèndum, i correm el risc de que quedin només tres o quatre partits legals.
Això sí, sembla que la Falange Española no ataca de cap manera el conviure democràtic i la munió de grups feixistes poden manifestar-se quan vulguin. Passa, però, que els adults podem i tenim mecanismes de defensa. Però això de rebaixar l'edat penal als 12 anys, un infant de fet, passa de mida.
Vaja, tampoc em sorprèn, encara hi ha moltes persones que proclamen que es pot pegar un nen, i no diem res dels qui practiquen la violència física a diari. I aquests, a quina presó són?

M'he permès la llibertat de buscar els drets que s'expliciten prou bé en la Convenció Internacional dels drets dels Infants. N'he fet una mica de tria, perquè el document sencer, el darrer, és llarg i està prou actualitzat. Jo l'he tret de la bibliografia de la UOC fent l'assignatura "Intervenció en els problemes de desadaptació Social", perquè buscant només en trobo petits resums. Aquí us deixo uns quants punts que defineixen prou bé fins quin punt atempta la proposta del PP contar els Drets dels Infants.
Article 1
Pel que fa a aquesta Convenció, s’entén per infant tot ésser humà menor de 18 anys, tret que en virtut de la llei que li sigui aplicable, hagi assolit la majoria d’edat abans.
Article 2
1. Els Estats membres han de respectar els drets enunciats en aquesta Convenció i assegurar-los a tots els infants sota la seva jurisdicció sense cap mena de discriminació, independentment de la raça, el color, el sexe, la llengua, la religió, l’opinió política o d’altra mena, l’origen nacional, ètnic o social, la posició econòmica, la incapacitat física, el naixement o qualsevol altra condició de l’infant, dels seus pares, o dels seus tutors legals.

Article 3
1. En totes les accions que concerneixen l’infant, tant si són portades a terme per institucions de benestar social públiques o privades, tribunals de justícia, autoritats administratives o cossos legislatius, la consideració principal ha de ser l'interès primordial de l’infant.
...........
Article 12
1. Els Estats membres han d’assegurar a l’infant amb capacitat de formar un judici propi el dret a manifestar la seva opinió en tots el afers que l’afectin. Les opinions de l’infant han de ser tingudes en compte segons la seva edat i maduresa.
2. Amb aquesta finalitat, l’infant han de tenir especialment l’oportunitat de ser escoltat en qualsevol procediment judicial o administratiu que l’afecti, bé directament, bé per mitjà d’un representant o d’una institució adequada, d’acord amb les normes de procediment de la legislació.
..............
Article 37
Els Estats membres han de vetllar que:
a) Cap infant no sigui sotmès a tortura o cap altre tractament o càstig cruel, inhumà o degradant. Especialment, no s'ha d'imposar la pena capital ni la de presó perpètua sense la possibilitat d'excarceració pels delictes comesos per menors de 18 anys.
b) Cap infant no sigui privat de la seva llibertat il·legalment o arbitràriament. La detenció o l'empresonament d'un infant només pot portar-se a terme d'acord amb la llei i només com a última mesura, i durant el període de temps més curt possible que correspongui.
c) Tot infant privat de llibertat ha de ser tractat amb la humanitat i respecte a la dignitat i herent a la persona humana i tenint en compte les necessitats d'una persona de la seva edat
.........
Article 40
1. Els Estats membres reconeixen el dret de tot infant de qui s'al·legui que ha infringit la llei penal, o a qui se n'acusi o en sigui declarat culpable, de ser tractat d'una manera que promogui el seu sentit de dignitat i vàlua, i que reforci el seu respecte pels drets humans i les llibertats fonamentals dels altres; i tenint en compte la seva edat i la importància de promoure que l'infant es reinsereixi en la societat i que hi assumeixi una funció constructiva.
..........
3. Els Estats membres han de promoure l'establiment de lleis, procediments, autoritats i institucions específiques aplicables a infants de qui es presumeix que han infringit la llei penal, se'ls acusa d'haver-ho fet o se n'han declarat culpables, i especialment:
a) Establir una edat mínima per sota de la qual s'ha de considerar que l'infant no té la capacitat d'infringir la llei.
b) Si és adequat i desitjable, establir mesures apropiades per tractar aquests infants sense utilitzar procediments judicials, sempre que siguin respectats plenament els drets humans i les garanties legals.
4. Disposar diverses mesures, com ara ordres de protecció, orientació i supervisió, assessorament, llibertat a prova, acolliment familiar, programes educatius i de formació professional, i d'altres alternatives a l'internament en institucions per assegurar que els infants són tractats de manera apropiada tant a les seves circumstàncies com a la infracció penal.

Pel que fa al punt darrer, preocupa que realment éls estats segueixen preocupant-se més per totes les mesres restrictives, punitives, repressores, prohibitives, que no pas per les mesures preventives, educatives, educadores, formadores

Si en dubteu, podeu llegir qualsevol reglament de règim intern d'un centre, d'una empresa ... el que més es regula són les sancions.

Per això, jo dic "Vive la resistance" Em resisteixo a ser un xai de ramat a qui encara no se li reconeix el dret a ser gran, autònom i a pensar i actuar en llibertat

7 comentaris:

òscar ha dit...

a aquestes alçades, cap idea del pp em sorprén. el que sí fan, molt sovint, és espantar-me.

Asimetrich ha dit...

L'has clavat.

El PP és un eco d'una part de la societat molt extensa. Per això em sembla especialment preocupant aquesta proposta, perquè vol dir que hi ha molta gent sense la capacitat d'utilitzar el pensament crític i adonar-se del que has dit aquí mateix: cal fomentar les mesures preventives. Incrementar la repressió en aquest camp no és cap solució.

Marta ha dit...

La millor mesura és la preventiva i s'ha d'implicar la canalla en les ventatges que produeixen tots els comportaments ètics i responsables.

garbi24 ha dit...

De fet tant li fa , que posin totes les lleis que vulguin ....tampoc les fan complir ni serveixen per res.

Clidice ha dit...

la llei del pèndol fa pal·lès, a partir de l'11-S, un escorament del món occidental cap a la dreta i la retallada de drets (l'oriental no se n'ha mogut mai de la dreta). Els del PP no fan res que no se sàpiga que farien, el mal és que els altres els puguin seguir. I la societat, que en temps de crisi té por, també els seguirà. I els del PP i la societat també som nosaltres, si permetem que les coses continuin per aquest camí només per por.

Núr ha dit...

buff... És que en aquest tema hi ha tanta cosa que fa por tractar-lo. Crec que en general som tots força conscients que avui dia els nens es fan grans abans, que hi ha molts nens que passen molta estona sols perquè els pares han de treballar moltes hores per a pagar el lloguer, que hi ha força pares que no han sabut inculcar una sèrie de valors mínims en els seus fills, etc. Tot plegat fa que tinguem infants de 12-16 anys que ja no són infants, «infants» que són capaços de matar una companya de classe o violar una nena amb síndrome de down, de pegar un professor i gravar-ho amb el mòbil i milers d'animalades més.

Evidentment calen mesures preventives, però qui serà capaç de pensar-les i dur-les a terme? La gent adulta a qui ja se'ls ha escapat de les mans l'educació dels seus infants?

A mi, tot això em fa molta por, perquè les úniques solucions que pensen aquesta gentussa són només repressives i prohibitives, i ja se sap que aquestes són les més negatives per a l'educació...

Joan Martín ha dit...

La imatge que m'ha passat pel cap és la del broc estret d'un embut posat cap amunt. Crec que l'atenció a la base es descuidada de manera fonamentalista: l'atenció a la vida, la salut psíquica i emocional, la convivència... estan força abandonades. Crec que això, aquest abandonament, està molt adobat per la forma predominant de vida que ens hem donat; o bé, qui no hi vulgui viure en aquesta forma, ens han imposat o ens dificulten força poder ensortir-se'n. No es busca què i, sobretot, perquè esta passant, per exemple, la violència que alguns nens preadolescents exerceixin. No es vol veure les implicacions que tenen les formes de vida actuals en aquesta mena de manifestacions violentes que la major part de vegades no són espectaculars però són ben fotudes. L'embut podria estar invertit. Tot cuidant les mínimes possibilitat de cadascú ampliar-les, els interessats, al màxim. Es creu immensament que amb la possessió de coses o de la pasta que les facilita està tot arreglat, que tot el demés brolla com un afegit necessari i natural, i no és pas així. L'estupidesa que pren forma, entre altres, en la proposta del PP diu, en definitiva: "tallem l'embut per la part que comença a reduir-se i tindrem una gran base per créixer... en la nostra estupidesa".