12 de setembre 2009

I am a Catalan (entremig de la diada i el dia D, tots som Arenys)

Ahir vam passar sense pena ni glòria.
Hem permès que les institucions es facin seva la diada,
tots van en filera educada o en grup més apilonadet a portar les seves tristes ofrenes, al senyor Casanova, que, no ho oblidem, lluitava per la llibertat de la pàtria, pel rei i....bé, això ho acabarà de decidir la història.
El cas és que allà s'apleguen els qui aspiren més o menys al mateix que ell, a tenir un bon càrrec, i quan el tenen...ai las, principis venuts a Roma, ui, no, a ...qui més convingui pels seus interessos.
Però els irreductibles gals, nosaltres, estem ensopidots, adormidots, conformadots, fins i tot aburgesadots massa sovint.
Per això, estimats aspirants a irreductibles, us vull donar un gran buf d'aire fresc, un regal de model a seguir, una mostra de com ens cal ser fins a la mort.
No se'n poden sortir.
Ho diuen els qui canten, els qui escriuen, els qui no són sospitosos d'esbojarrament adolescent.
Ho diuen vells i joves, ho diu el vent,
ho diu l'amor quan parla pell a pell,
ho diu el mar quan et mulla els peus,
ho diu el nostre cel i les muntanyes...
tot això és nostre de veritat, i ens ho hem de creure, com ell...
Sóc Català
I am a Catalan

16 comentaris:

XeXu ha dit...

Pell de gallina cada cop que veig aquest vídeo. Això, si es pot dir aquí, és tenir un bon parell de pebrots.

Ferran ha dit...

Em passa com a en XeXu. Els blocàires l'anem penjant, aquest vídeo, ara l'un, ara l'altre, i cada cop és d'obligada visió i audició. Sí, XeXu, Zel, sí... pell de gallina, provoca cada cop que s'escolta; perque Casals no parlava amb la boca, sinó amb el cor!

Mireia ha dit...

veig que segueixo la tònica dels precedents: fa emocionar.

Clidice ha dit...

Fa emocionar, però no n'hi ha mai prou. D'això ja fa molts anys i no veiem cap més gest, cap intervenció que ens doni un alè. Cal que ens posem les piles tots plegats. Gràcies per recordar-nos-el :)

Pais secret ha dit...

L´emoció s´encomana com una gran onada, Zel.
Tan refotut és aquest país que no sabem anar tots a una, amb el cap alt i dir el que som i el que volem, com aquest home?
El que ens falta de debó és tenir-los més ben posats , però mentre se´ns continui posant la pell de gallina mirant aquest vídeo
voldrà dir que encara hi ha esperança....espero.

elur ha dit...

I'm a catalan... i d'Arenys!

una abraçada Zel!

Kudifamily ha dit...

És increïble com m'emociona sempre...
I'm a catalan!

Striper ha dit...

Un post magnific , arriba al cor.

Anònim ha dit...

ENS EMOCIONEM,PLOREM,CRIDEM VISCA CATALUNYA¡ I.......ENS FOTEM UN PARELL DE CANALONS, I UNA COPA XAMPANY....PER CATALUNYA ESCLAR.
ELS POBLES ES TENEN QUE FER RESPECTAR,NO FER EL PLORA-MIQUES SIGNAN "PACTES DE MALA MORT".
JUGANT AMB BCN.

LlunA ha dit...

Un petonet :)

Twat Boy ha dit...

Creo que no hace falta ser catalán para defender la paz y estar en contra de las guerras. Es más, agradeceríamos que ese planteamiento catalanista arraigara en el resto de España. Pero sinceramente creo que actualmente todo se reduce a pura y dura economía, a ser una región próspera que aspira a que su riqueza se quede allí y no en Extremadura. Y tampoco creo que se deba fomentar el odio quemando banderas sino hablando de paz como en el siglo XI.
Además, en plena Unión Europea y en un mundo globalizado los nacionalismos carecen cada vez más de sentido, aún siendo importante mantener el legado cultural de todos y cada uno de nosotros y haciendo lo posible para que se conozca en cuantos más sitios mejor. Y muy importante, viajar y conocer, sin prejuicios.
¡Un saludo a todos!

GAIA ha dit...

És molt commovedor aquest vídeo. I'm catalan and I love Catalonia too!

Cesc ha dit...

Aquesta imatge és irrepetible :) I am a Catalan :)

Carme ha dit...

No em canso de veure'l, per més vegades que l'hagi vist.

Gran lliçó per a tots, els que voldríem ser irreductibles i no ensabem prou.

No m'agrada l'11 de setembre oficial. No m'agrada el discurs del president... m'agrada més Arenys de Munt.

sargantana ha dit...

jo tambe ho soc i m'estimo casa meva.
petons...

Ma-Poc ha dit...

Jo també ho dic clar i català: Sóc català!