baixa la boira, que serà aigua, amaga el castell... es nota la pluja que espera amatent, els nens es recullen, s'acosten, busquen complicitats i moixaines, noten el xàfec que es respira a l'aire, miren per la finestra... poc a poc, van fent la seva, tots els sentits alerta, delerosos de companyia...(me'n falten dos, a un d'ells l'enyoro d'una manera especial, el meu aneguet sense ales...)
-mira!, ja no es veu el cau del Duc!-com si fos una gola voraç, baixa la gropada, sense fer soroll, blanca i tèbia, el castell s'ha fos, com es fonen els somnis quan al matí obres els ulls, i encara és avui, i s'acosta el bon temps per ser a l'escola, calidesa d'infants que es sorprenen amb la més senzilla de les formes que pren l'aigua, quan, lleugera, rellisca per la tanca de filferro, degoteig brillant que els sembla neu...
-neva! no veus aquestes gotetes blanques?-
-no, -diu un altre-, no pot ser que nevi, si no fa fred...
-ens podem quedar aquí a llegir? vaaaaaaaa, sisplau!
mentre canten cançonetes de tardor i castanyada, la pluja cau generosa, com si algú la deixés escolar allò just, ni massa ni poc, es sent un xipolleig de peus als bassals, els més grans disfruten, mentre la terra encrostissada després de tants dies sense aigua xucla goluda el bé més preciós...per fi la pluja, benvinguda, que s'emporti allò sobrer i tota la pols acumulada, lluentes les pedres, verdes les fulles dels tres pins del Montgrí... m'estimo aquest paisatge, collage d'amor i terra, de feina i vida, d'amors menuts i alegries petites.
12 comentaris:
Paisatge i pluja sempre acaben combinant de meravella. Un post molt bonic!
pluja al clatell... si fas la foto una mica més avall encara hi hauria sortit mirant com plovia
M'agrades quan no estàs crispada. Tots ho estem pels mateixos temes que tu, però et prefereixo quan parles de petits detalls del teu entorn. Com avui.
La boira casi sempres crea imatges de postal.
M'encanta! :)
Ideal per abstreure's del post anterior!
Aviat serà la pujada......esperem que la boira s'hagi esveit, i podem gaudir d'un bon dia.
Què maco!!... em poso una jaqueta ;-) Els petits diran que no fa fred, però jo sóc moooolt fredolica :-))
No m'estranya que estimis aquest paisatge, de pas, ens el fas estimar a tots naltros! Precioses fotos, com saps captar cada moment precís!
Ja tenim la tardor aquí, la boira, la fresqueta, la pluja,... Unes imatges molt agradables.
Jo també m'estimo el "mamellot", amb boira o sense, encara que sigui territori de "lladreburros" (tu ja m'entens, és més, potser si pertanyés al terme municipal rival, estaria urbanitzat fins a l'últim esbarzer).
Necessitava la calma d'aquest escrit.
Publica un comentari a l'entrada