21 d’octubre 2009

boira al castell

baixa la boira, que serà aigua, amaga el castell... es nota la pluja que espera amatent, els nens es recullen, s'acosten, busquen complicitats i moixaines, noten el xàfec que es respira a l'aire, miren per la finestra... poc a poc, van fent la seva, tots els sentits alerta, delerosos de companyia...(me'n falten dos, a un d'ells l'enyoro d'una manera especial, el meu aneguet sense ales...)
-mira!, ja no es veu el cau del Duc!-
com si fos una gola voraç, baixa la gropada, sense fer soroll, blanca i tèbia, el castell s'ha fos, com es fonen els somnis quan al matí obres els ulls, i encara és avui, i s'acosta el bon temps per ser a l'escola, calidesa d'infants que es sorprenen amb la més senzilla de les formes que pren l'aigua, quan, lleugera, rellisca per la tanca de filferro, degoteig brillant que els sembla neu...
-neva! no veus aquestes gotetes blanques?-
-no, -diu un altre-, no pot ser que nevi, si no fa fred...
-ens podem quedar aquí a llegir? vaaaaaaaa, sisplau!
mentre canten cançonetes de tardor i castanyada, la pluja cau generosa, com si algú la deixés escolar allò just, ni massa ni poc, es sent un xipolleig de peus als bassals, els més grans disfruten, mentre la terra encrostissada després de tants dies sense aigua xucla goluda el bé més preciós...
per fi la pluja, benvinguda, que s'emporti allò sobrer i tota la pols acumulada, lluentes les pedres, verdes les fulles dels tres pins del Montgrí... m'estimo aquest paisatge, collage d'amor i terra, de feina i vida, d'amors menuts i alegries petites.

12 comentaris:

Carme ha dit...

Paisatge i pluja sempre acaben combinant de meravella. Un post molt bonic!

Jordi Casanovas ha dit...

pluja al clatell... si fas la foto una mica més avall encara hi hauria sortit mirant com plovia

el paseante ha dit...

M'agrades quan no estàs crispada. Tots ho estem pels mateixos temes que tu, però et prefereixo quan parles de petits detalls del teu entorn. Com avui.

Striper ha dit...

La boira casi sempres crea imatges de postal.

Joana ha dit...

M'encanta! :)

Roger ha dit...

Ideal per abstreure's del post anterior!

garbi24 ha dit...

Aviat serà la pujada......esperem que la boira s'hagi esveit, i podem gaudir d'un bon dia.

Assumpta ha dit...

Què maco!!... em poso una jaqueta ;-) Els petits diran que no fa fred, però jo sóc moooolt fredolica :-))

Cèlia ha dit...

No m'estranya que estimis aquest paisatge, de pas, ens el fas estimar a tots naltros! Precioses fotos, com saps captar cada moment precís!

Thera ha dit...

Ja tenim la tardor aquí, la boira, la fresqueta, la pluja,... Unes imatges molt agradables.

iaiapunkarra ha dit...

Jo també m'estimo el "mamellot", amb boira o sense, encara que sigui territori de "lladreburros" (tu ja m'entens, és més, potser si pertanyés al terme municipal rival, estaria urbanitzat fins a l'últim esbarzer).

Cesc ha dit...

Necessitava la calma d'aquest escrit.