12 d’octubre 2009

"prietas las filas"

Suposo que no dec tenir ànima de pàtria, (no ho suposo, sé que no sento aquella pàtria) en tot cas, segur que avui no sento res més que pena i ràbia de pensar què coi celebren allà... i encara em dol més veure com es van afegint personatges a la celebració d'una salvatge colonització...
El dia de la raça, diu encara algú, el dia "de la hispanidad", diuen els més ultres... la nota dominant, he sentit a la ràdio, han sigut els xiulets al senyor president (sí, reclamo el tracte degut al senyor president del govern, sigui d'on sigui, que tohom va escampant la brama que s'han de recuperar les formes de respecte, i que s'ha de recuperar l'autoritat perduda i que cadascú al seu lloc, i res d'amiguismes que cadascú té el seu paper...) Això, que sembla no venir a to de res, per mi és important, els adults globalment posats en un lloc com una massa som un clar exemple de total manca d'educació, de poc o nul civisme, ens relacionem a cops, amb crits i amb una manca total de respecte (ara no parlo de banderes ni de desfilades, eh?)
L'ull que em vigila està ja un xic esquerdat, fa temps, anys i panys que em dóna la tabarra, no em deixa en pau, una mena de consciència que em fa trontollar... i és clar que jo també xiularia al senyor president, hi ha moment que és molt fàcil donar al cap visible la culpa de tot, però, sabeu què? quan els qui van a celebrar coses com aquesta xiulen i criden, el meu ull es posa en alerta, les esquerdes trontollen i s'esquerden més, i em diuen que, què carai, no pot ser que coincidim amb els xiuladors peperus, si més no ens caldria una auditoria o un sondeig d'opinió per saber qui va a aquests llocs, qui són, com pensen, i en qui pensen com a lider possible.
Potser sóc idiota perduda, però penso sovint que aquest home no sabia on es posava, i que hi ha una gran majoria d'immobilistes que malgrat saber i llegir de la gran, exorbitant corrupció que regna al PP, són encara fervents admiradors de l'España una, grande y .....colonialista, repressora d'idees i pensaments, amants de fer la traveta a qualsevol idea de canvi, per petit que sigui. I que no hi veig cap sortida, allà, cap sortida digna que vulgui tenir un cert aire de tomb polític.
Perquè estic convençuda que aquest home no té cap poder real, que la possibilitat de canvi està segrestada, que hi ha òrgans que manen i dicten què s'ha de fer, que han de desaparéixer molts personatges sinistres per tal que qui sigui pugui governar d'una altra manera.
I que això, o força semblant passa a casa nostra. Tenim por a la llibertat.

12 comentaris:

kika ha dit...

a mi també m'ha fet pensar que no té sentit: qui es queixava dels xiulets era el pp, i qui els havia organitzat també era el pp... un teatre ... com sempre

Anònim ha dit...

I com m'agrada llegir-te així... aquí tenim por i ells tenen por per això els peperos que tu dius sempre semblen els bons... el presiden s'hi ha trobat i no sap com sortir-se'n, la resta sense comentaris... i ben esquerdat que està l'ull filla.

Vicent Terol ha dit...

La Polla Récords diuen a una cançó: "Hay tanta libertad / que no se puede respirar".

Sóc el primer en criticar a Zapatero. El problema és quan veus que certes crítiques provenen dels sectors més ultraconservadors, que és la gent que sol acudir a les desfilades militars. Xiularan a qualsevol president que no siga del PP.

L'Exèrcit espanyol va unit a una idea d'Espanya tradicional: una llengua, una nació. No sé si em podria sentir identificat amb alguna Espanya (potser amb una de federal que respectara i protegira la meua cultura), però és clar que amb aquesta no.

A més a més, tenim l'aspecte religiós. Per què es canta "La muerte no es el final", una cançó catòlica? No estem a un Estat aconfessional?


Per cert, Zel. Hem coincidit amb el tipus d'entrada quasi a la mateixa hora...

Clidice ha dit...

No he seguit cap acte d'aquest dia, perquè per a mi és un dia inexistent, una festa que ens regalen els colonitzadors i que només poden celebrar ells. De tota manera et dono la raó: tenim por a la llibertat. I així ens va :(

rebaixes ha dit...

Tens l'ull clínic... Qui vols que et faci cas si tenen la carabassera ufanosa que els produeix el que volen ? Criden contra els contrincants i és befen de tot menys dels seus, la carabassera ho tapa tot.Tenen la seva raó i les seves raons i no es deixen ni trepitjar el peu, ara ells poden trepitjar el que els passa per... No t'hi enfadis... Els cicles de canvis en la humanitat son llargs, difícils i sagnants... I quan un s'esbrava perd molta part... És allò del vi esbravat... I volen això que ens esbravem amb paraules per que el que dius de la LLIBERTAT,AI, fill meu,...Bona nit( és el bon desig que vull per tots ). Anton.

Carme Rosanas ha dit...

Jo tampoc he vist cap acte... però també trobo que tens raó en tot. Que els adults en massa (i a vegades a soles també) perden l'educació i les formes, que el president no mana gaire i que està lligat de peus i mans i que tenim por ala llibertat.

Manen, con sempre, els diners.

Jaume C. i B. ha dit...

Tenia començat un article sobre aquest dia 12 d'octubre però m'abstindré d'escriure'l perquè no trobo paraules amables per descriure aquesta data.
Em sobra la visió de la desfilada militar, considero que a hores d'ara això de les desfilades militars davant de la població és un anacronisme.

Ferran Porta ha dit...

Quan vivia a l'Amèrica del Sud, als anys 80, vaig entendre perque el 12 d'octubre no hi ha res a celebrar: no perque nosaltres som catalans i ells castellans, no, sinó perquè en aquella data va començar un genocidi. Fins llavors no ho tenia gaire clar; a partir d'aleshores, però, no en vaig tenir dubte. Amèrica ja estava descoberta!, el que va començar aleshores va ser una matança i l'aniquilació de pobles.

asimetrich ha dit...

Per mi està ben clar el que passa per allà. La meitat d'Espanya ha votat PP. El que vol dir que mitja Espanya no té cap problema a aferrar-se a l'anticatalanise quan convé. Fins i tot a l'altra mitja Espanya hi ha qui no l'importa fer ús de l'anticatalanisme. Vist així, jo ho tinc molt clar.

Ni 12 d'Octubre ni mandangues. Ignoro aquesta data i no m'importaria gens no fer fer festa, aniria a treballar tan tranquil. És una celebració que ni em representa ni m'hi vull adherir.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

No celebren el dia de la cabra, avui? Estan folls aquests espanyols, tu! :-)

Joana ha dit...

Spc anti, del tot, militar... vagi per davant.
Però anar a un acte d'aquests, també implica "saber estar", com diu la Kika, molt ben dit, organitzats. els crits, per els mateixos de sempre...

Jordi ha dit...

Zel, aquestes hipocresies polítiques a mi també em posen dels nervis. Ja em va fastiguejar que a l'ofrena floral de l'11 de setembre (el nostre 11 de setembre) hi haguessin 4 descelebrats d'UGT i CCOO cridant i espatllant aquesta celebració tant maca.

Per mi, els xiulets, quan toquen.

Ah!! I les desfilades militars, orgulls llatins, toros, Espanyes varies i col·lonitzacions, ja se'ls poden estalviar i quedar-se'ls per ells.