"prietas las filas"

Suposo que no dec tenir ànima de pàtria, (no ho suposo, sé que no sento aquella pàtria) en tot cas, segur que avui no sento res més que pena i ràbia de pensar què coi celebren allà... i encara em dol més veure com es van afegint personatges a la celebració d'una salvatge colonització...

El dia de la raça, diu encara algú, el dia "de la hispanidad", diuen els més ultres... la nota dominant, he sentit a la ràdio, han sigut els xiulets al senyor president (sí, reclamo el tracte degut al senyor president del govern, sigui d'on sigui, que tohom va escampant la brama que s'han de recuperar les formes de respecte, i que s'ha de recuperar l'autoritat perduda i que cadascú al seu lloc, i res d'amiguismes que cadascú té el seu paper...) Això, que sembla no venir a to de res, per mi és important, els adults globalment posats en un lloc com una massa som un clar exemple de total manca d'educació, de poc o nul civisme, ens relacionem a cops, amb crits i amb una manca total de respecte (ara no parlo de banderes ni de desfilades, eh?)

L'ull que em vigila està ja un xic esquerdat, fa temps, anys i panys que em dóna la tabarra, no em deixa en pau, una mena de consciència que em fa trontollar... i és clar que jo també xiularia al senyor president, hi ha moment que és molt fàcil donar al cap visible la culpa de tot, però, sabeu què? quan els qui van a celebrar coses com aquesta xiulen i criden, el meu ull es posa en alerta, les esquerdes trontollen i s'esquerden més, i em diuen que, què carai, no pot ser que coincidim amb els xiuladors peperus, si més no ens caldria una auditoria o un sondeig d'opinió per saber qui va a aquests llocs, qui són, com pensen, i en qui pensen com a lider possible.

Potser sóc idiota perduda, però penso sovint que aquest home no sabia on es posava, i que hi ha una gran majoria d'immobilistes que malgrat saber i llegir de la gran, exorbitant corrupció que regna al PP, són encara fervents admiradors de l'España una, grande y .....colonialista, repressora d'idees i pensaments, amants de fer la traveta a qualsevol idea de canvi, per petit que sigui. I que no hi veig cap sortida, allà, cap sortida digna que vulgui tenir un cert aire de tomb polític.

Perquè estic convençuda que aquest home no té cap poder real, que la possibilitat de canvi està segrestada, que hi ha òrgans que manen i dicten què s'ha de fer, que han de desaparéixer molts personatges sinistres per tal que qui sigui pugui governar d'una altra manera.
I que això, o força semblant passa a casa nostra. Tenim por a la llibertat.