27 de novembre 2009

dormint


lluna espieta
comiat d’hores dolces
mor el desfici

20 comentaris:

Striper ha dit...

La lluna sempre obserba ,....

- assumpta - ha dit...

No sé pas quantes hores m'hi hauré perdut tot espiant-la a ella...

- assumpta - ha dit...

M'encanta la fotografia, preciosaaaa!!!
=)

gerardeli ha dit...

La lluna sempre m'ha inspirat moments dolços, íntims...
Fa anys, les nits de lluna plena, fèiem un sopar íntim els quatre o cinc amics íntims que érem (dos parelles i de vegades algú més). Valia la pena...

garbi24 ha dit...

i ara està riallera

Joan ha dit...

Sempre la lluna, quan no se la veu es nota a faltar, hi és, en forma d'absència aparent; quan se la veu, atorga familiaritat a la nit. Sempre em resulta agradable verificar, una i altra vegada, la seva presència.

novesflors ha dit...

Quin tall de lluna sobre els pins! M'agrada.

kweilan ha dit...

La foto és fantàstica!!!

Arare ha dit...

sembla una talladeta de meló

ep, però és màgica!

a fer nones, reina, que fa sonnnn!

Joana ha dit...

Que descansis... Jo també tinc son! :)

Jesús M. Tibau ha dit...

comiat de joguina, perquè sempre torna tan tendra

Carme ha dit...

Un comiat d'hores dolces... segur que és un dolç comiat.

Bona nit, Zel, un petó.

Abogada en Bcn ha dit...

Dorm preciosa!

Cesc ha dit...

Quan et proposes escriure, fas marevelles

Cesc ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi ha dit...

La lluna té aquell misteri que ens enganxa a tots!

rits ha dit...

quina foto tan bonica!
segur que el comiat d'hores dolces et deixa un gustet ben dolcet per assaborir el viscut.

Thera ha dit...

La foto és molt maca. A mi la lluna sempre em suggereix comapnyia, si és nit de lluna és bonic mirar-la i saber que és allà dalt...

yraya ha dit...

Que preciocidad de fotografía!!!

Bon cap de setmana

Francesc Mompó ha dit...

Com semblen de llunyans els somnis quan li'ls encomanem a la lluna.
Salut i Terra