La lluna sempre m'ha inspirat moments dolços, íntims... Fa anys, les nits de lluna plena, fèiem un sopar íntim els quatre o cinc amics íntims que érem (dos parelles i de vegades algú més). Valia la pena...
Sempre la lluna, quan no se la veu es nota a faltar, hi és, en forma d'absència aparent; quan se la veu, atorga familiaritat a la nit. Sempre em resulta agradable verificar, una i altra vegada, la seva presència.
20 comentaris:
La lluna sempre obserba ,....
No sé pas quantes hores m'hi hauré perdut tot espiant-la a ella...
M'encanta la fotografia, preciosaaaa!!!
=)
La lluna sempre m'ha inspirat moments dolços, íntims...
Fa anys, les nits de lluna plena, fèiem un sopar íntim els quatre o cinc amics íntims que érem (dos parelles i de vegades algú més). Valia la pena...
i ara està riallera
Sempre la lluna, quan no se la veu es nota a faltar, hi és, en forma d'absència aparent; quan se la veu, atorga familiaritat a la nit. Sempre em resulta agradable verificar, una i altra vegada, la seva presència.
Quin tall de lluna sobre els pins! M'agrada.
La foto és fantàstica!!!
sembla una talladeta de meló
ep, però és màgica!
a fer nones, reina, que fa sonnnn!
Que descansis... Jo també tinc son! :)
comiat de joguina, perquè sempre torna tan tendra
Un comiat d'hores dolces... segur que és un dolç comiat.
Bona nit, Zel, un petó.
Dorm preciosa!
Quan et proposes escriure, fas marevelles
La lluna té aquell misteri que ens enganxa a tots!
quina foto tan bonica!
segur que el comiat d'hores dolces et deixa un gustet ben dolcet per assaborir el viscut.
La foto és molt maca. A mi la lluna sempre em suggereix comapnyia, si és nit de lluna és bonic mirar-la i saber que és allà dalt...
Que preciocidad de fotografía!!!
Bon cap de setmana
Com semblen de llunyans els somnis quan li'ls encomanem a la lluna.
Salut i Terra
Publica un comentari a l'entrada