12 de novembre 2009

encomanar il.lusió

títol 2n: apa, el escamarlans fan ous? i els crancs també?
L’escola ha d’oferir un espai on poder créixer, un espai on tot no estigui condicionat i programat.
Els infants i els joves adquireixen la seva formació i personalitat a partir i gràcies a tota mena de vivències, des d’un poema o un experiment fins a les paraules del mestre, i sempre amb la possibilitat de poder expressar-se i interactuar.
Pensem a més, que a l’ensenyament obligatori hi va tothom, i no es pot pretendre que tots aprenguin exactament les mateixes coses amb els mateixos continguts, de la mateixa manera i adquireixin les mateixes competències.

Aquesta proposta de programació uniforme és absurda, i, justament, allò que cal oferir és un espai on els coneixements circulin, flueixin i els alumnes puguin manifestar les seves inquietuds, aportar el seu bagatge.

Cal prendre molta cura, esforçar-se molt, per tal que tots i cadascun dels nostres infants s’emportin de l’escola quelcom que estimin, que els desperti admiració, sorpresa, perquè aquest és el punt de partida per aconseguir que es sentin part integrant d’allò que es fa a l’escola i fora d’ella.



"La escuela tiene que ofrecer un espacio en el que poder crecer, un lugar donde no todo esté condicionado y programado. Los niños y jóvenes adquieren su formación y personalidad a partir de todo tipo de vivencias, desde un poema o un experimento hasta las palabras de un profesor, y en la posibilidad de poder expresarse e interactuar. Además a la escuela obligatoria acuden todos y no se puede pretender que todos aprendan exactamente las mismas cosas con los mismos contenidos y salgan con idénticas competencias. Esta programación uniforme es absurda y, precisamente, lo que hay que ofrecer es un espacio en el que los conocimientos circulen y los alumnos puedan “manifestar” sus inquietudes. Hay que esforzarse en que todos se lleven de la escuela algo que amen, que despierte su admiración, porque ese es el punto de arranque para comenzar a sentirse partícipes de lo que se hace en la escuela y fuera de ella."

Concha Fernández Martorell, professora de filosofia

13 comentaris:

fanal blau ha dit...

zel,

hi estic ben d'acord, la uniformitat és absurda i impedeix molts creixements!
Si oblidem els espais creatius d'expressió, mala peça al teler...
L'experiència de la vida no la tenim pas programada, i sovint, el que programem...se'ns desmunta;
Provocar i despertar il·lusions, estima i ganes d'aprendre, de conèixer... Tan fàcil i tant difícil que ens ho posen/ens ho posem de vegades!

una abraçada!

kweilan ha dit...

Uniformitzar, un gran objectiu del nostre ensenyament!

Striper ha dit...

M'ahgrada les ganres i força que poses per ensenyar.

Carme Rosanas ha dit...

Encomanar il·lusió és la millor manera d'ensenyar, entusiasme, interès... es pot fer això amb uns programes tancats i barrats i repetitius? Es pot fer sense interacció? Impossible!

Jordi Casanovas ha dit...

jo estic d'acord amb l'anònim ;)

Unknown ha dit...

Querida Roser!

coincido con tu escrito!
El alumno es el FUTURO y hay que dejarlo que se exprese con Libertad
aunque se "rompan los moldes" de la estructuración del programa educativo.

Querida Amiga!
dede una noche calurosa en Buenos Aires
te mando un abrazo Grande
y los mejores deseos para Tí!!!

besos

Adal

Núr ha dit...

Unes paraules molt, molt sàvies! Que bunika seria una escola així, oi? On cada alumne pogués aprendre al seu ritme i de la manera que més li servís! ains...

Bon cap de setmana, maca!

Cèlia ha dit...

Aix! I ens ho fan programar tot! fins el pati!

assumpta ha dit...

Potser ara utopia, potser aviat realitat.
Tant de bo, Zel!

jo artin au ha dit...

Absolutament d'acord.

Jordi ha dit...

Totalment d'acord. No tots els nens tenen la mateixa capacitat d'aprenentatge.

Mireia ha dit...

la idea és genial, alguns professionals de l'educació l'apliqueu tot i les traves; però també és cert que hi ha molt docent amb poques ganes , pares amb idees retrogades i administracions que o entenen res.

No deixis que el teu petit reducte d'utopia deixi de funcionar, eh?

Hada Isol ♥ ha dit...

Es así porque en la enseñanza que hay ahora muchos niños quedan fuera de ese sistema,no se sienten motivados por nada,no hay tiempo tampoco para mucho porque hay contenidos tras contenidos que no se fijan bien y entonces andan enloquecidos,cuando con calma en un buen ambiente se podría estimular a todos,los niños tienen un potencial unico que se desperdicia mucho hoy en día,al menos en Argentina es así.Te mando un fuerte abrazo Zel!