deixar entrar la ràbia fa mal, i corseca,millor tancar-se i fer neteja,
quan veus mala peça al teler dirigent...
per moltes proclames de dignitat que signem
la dignitat ha de ser dins nostre, abans que enlloc
no permetem que tanta maldat enquistada
tanta buidor de bondat, sota façanes emblanquinades,
tants núvols de principis, i mai plouen fets...
no permetem que ens rovellin, fem-nos lliures... tot estimant
i lluitant, sempre lluitant,
que aquí al costat mateix, molts ens necessiten...
16 comentaris:
Mai tenim que deixar la lluita, cada cop fa mes falta.
Et noto més trista, treus més sentiments, més coses que sents o has sentit, treus allò que dins no fa pas res.
em semblen uns principis excel·lents, la reflexió és la mare de la saviesa :)
Deixar entrar la ràbia fa mal, sí, Zel; molt millor deixar entrar la força per combatre-la, i no defallir en la lluita pel país que volem, per un món més just.
Abraçada energètica, maca.
al costat, ben al costat!!!!
una abraçada, reina!
Subscric el que diu el Ferran: força per combatre-la!
Petons, maca!
tot i rovellats...aguantem el que faci falta.....
De rovell n'hi ha a molts de llocs, però per sort també molta gent que fa tot el que està a les seves mans perquè els bons actes superin la resta.
Subscric plenament el que expresses en aquesta crida -així m'ho prenc jo-a la sensatesa, en aquest toc d'atenció a cuidar el que pot arribar a fer niu al cor... o a minar-lo. Se m'acut que són, aquestes paraules, com una maroma que subjecte un vaixell en un port d'aigües mogudes. Allí a on està subjecte la corda és la teva personal posició -la de la Roser- però també poden ser, aquestes paraules, predicat d'altres subjectes en distintes posicions.
Una abrçada.
Una reflexió trista, però a l'hora enèrgica... i esperançadora!
*Sànset*
Jo també estic aquí ben alo costat !!!
m'agrada! no ens hem de deixar rovellar!
xq hi ha molta feina per fer
...tot estimant i lluitant, sempre lluitant! :)
Quan la legalitat no és justa, és de justícia transgredir-la (Luis Mª Xirinachs)
Una abraçada ZEL
ZEL.--No és que no vingués a veure't, és que no em deixavenentrar. I ara no sé si podré acabar.Anton.
També em sento indignada amb tota aquesta colla que se suposa són dirigents.
Cal treuren's la ràbia, cal seguir lluitant per poder avançar.
Publica un comentari a l'entrada