26 de gener 2010

Nuclears? El regal pòstum...

Em fa gràcia com parlen "d'aquells ecologistes happy flowers", d'aquells "pseudo hippies" que diuen, som ara una colla de burgesos rondinaires però ben col.locats. Ja! Hauríem de pensar què diem i com, i també a qui. Sovint va bé recordar aquell que deia que "Un pessimista és un optimista ben informat".
Parlem de residus, parlem de futur.

Per aquells qui volen acollir prop un cementiri nuclear (de fet mai se’ns hauria d’haver plantejat aquesta situació), val la pena difondre unes nocions bàsiques que tothom hauria de saber. No pas de la netedat de l'energia nuclear, ni de les precioses columnes de vapor d'aigua que emeten, que no són fum, eh? Avui, un trempat informava ben clar sobre això. Però els molt llestos parlen de la contaminació que es veu, i del petroli, i és clar, un calla. Però un no és del tot burro i diu, noi! pensem en futur, no? Parlem de les deixalles!

Característiques que fan dels residus nuclears tan “especials”:
-La seva gran perillositat. Quantitats molt petites generen radiacions molt perilloses per la salut humana.

-La seva durada. Alguns dels isòtops radiactius emeten i emetran radiacions durant milers, desenes de milers d’anys. Unes radiacions que no es veuen, no alerten. I cal saber tot això que llegireu.

Considerem els dos tipus bàsics.

-Residus de mitjana o baixa activitat.
Emeten quantitats petites de radiació. Solen ser eines, roba, peces de recanvi, terres...de qualsevol central, centre d’investigació, hospital...

-Residus d’alta activitat.
Grans dosis de radiació. Hom calcula que són a l’entorn d’un 1%, però emeten el 95% de la radiactivitat que es genera. Bàsicament, són les restes de les barres d’urani que es fa servir de combustible a les centrals nuclears. També hi trobem caps nuclers o míssils, armament atòmic, però com que ens parlen d'energia neta, pensem en les centrals. Cal incloure també algunes restes del procés de purificació de l’urani.

Què ens preocupa? Elements com el plutoni 239 (vida mitjana 24.500 anys) Un altre isòtop del plutoni tindria segons sembla fins a uns 250.000 anys d’activitat. Un element prou desconegut és el neptú 237 (vida mitjana 2.130.000 anys) El plutoni 240, es queda curt, amb uns 6.600 anys.
Enmagatzemar aquests elements gairebé eterns comparats amb la vida d’un ésser humà, i amb prou seguretat (???, no s'oblidaran d'aquí a 1.000 anys que els tenen?), requereix un sòl especial i estable geològicament, una vitrificació duradora, uns contenidors hiper resistents i refrigerats per les temperatures que generen, i també inmunes al rovell i corrossió, al foc, als terratrèmols, als xocs...

S’entén perquè enmagatzemar substàncies com aquestes ha de presentar garanties tan extremes?

Hom calcula que un sol gram de plutoni 239 podria provocar el desenvolupament de càncer a un milió de persones.

Som capaços de pensar en uns períodes de màxima seguretat més llargs, molt més llargs que tota la història viscuda de la Humanitat tal com la coneixem? Allò que anomenem cultura, no va gaire més enllà d’uns 10.000 anys en el passat. Som capaços de preveure quines alteracions patirà el planeta a nivell sísmic per garantir una durada que gairebé escapa al nostre enteniment?
Som capaços de deixar un llegat de mort enmagatzemada com a regal de futur? Això si que és una hipoteca per in saecula saeculorum!

20 comentaris:

Striper ha dit...

Tot aixo ho tenim? Que fem els hi montem a Andalucia, a extremadura,? Arribara a un nuboll toxic des de alla, ho portem a un pais africa i els diem que ho reciclin per utensilis de cuina? Ho tenim? Que fem?

rebaixes ha dit...

Avui no sé que dir. Estic esgarrifat.
He pensat en una casa sense water i els habitants que no poden sortir del recinte i es clar,defequen. Tenim això i ara com que no sabem que fer-ne, doncs al que sigui pinxo i que ho vulgui que en reparteixi a trossets per a tots com presses de xocolata.
Però que comencin pels enxanetes, nosaltres som solament folra o manilles ... ens ho haurem de menjar. Anton.

Magda ha dit...

Interessant informació. I encertades també les preguntes de l'striper. A mi em posen una mica nerviosa les veus de: hi estic d'acord però a casa meva no. Tot això té sentit si va llegat amb un debat seriós, i una definició clara de què volem al respecte de l'energia nuclear. Jo sóc bel·ligerant contra el cementiri, d'entrada per dues raons bàsiques, primera perquè el nostre parlament va dir que no en el seu dia i o els polítics són capaços de respectar les institucions del seu país o val més que pleguin i segona perquè hi ha zones més maltractades que altres i per aquí baix ja tenim més que sobradament el cupo dels contaminats, sembla
que tot i que no interessa dir-ho l'index de càncers del Camp de Tarragona supera en molt les altres zones catalanes. Però no n'hi prou, hi estic d'acord, no puc defensar només la meva barraqueta i tapar-me ulls i orelles del que passi fora. Ara potser en diré una de grosa, però seria capaç de votar a favor del cementiri a Ascó (amb mil i un i moltes més "seguretats") si amb això aconseguís aturar totes les centrals actuals i futures.

Garbí24 ha dit...

el que no entenc es que estem en el pais més ben situat d'europa per les anergies netes, vent,sol,mar, etc.... i hem de continuar amb aquesta merda.
Calers al darrera no hi deu pas haver...no?

Anònim ha dit...

Costa de creure com uns "responsables" polítics han estat tan irresponsables d'obviar dades com les que escrius i dónes a conèixer. Vergonya!

estrip ha dit...

jo trauria la central i posaria la deixalleria nuclear que és menys perillosa!
Això és el resum que he extret de tot el que s'ha dit!

el paseante ha dit...

No hi entenc en energia nuclear (tot i que m'inquieten aquelles torres). Però em queixo del fum dels cotxes. Jo no tinc automòvil (m'agrada el transport públic). I tu, en tens? M'hi jugo un pèsol a que sí.

Jesús M. Tibau ha dit...

Anuncis classificats: s'ofereix Judes per a acollir cementiri nuclear, a canvi de 30 monedes. Raó: Ajuntament d'Ascó.

sànset i utnoa ha dit...

Som capaços de deixar aquest llegat perquè només ens sabem mirar el melic. I així anem.

Molt bona explicació.

Esperem que en 6.000 anys, com a mínim, no hi hagi cap guerra. Què si no
fotrem un pet com una gla!

*Sànset*

Jaume C. i B. ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jaume C. i B. ha dit...

Fa uns anys els residus nuclears eren llençats al fons de l'oceà sense pensar que l'aigua marina és molt corrossiva i que en les profunditats marines les pressions són extremes. En uns anys podríem tenir el fons del mar radiactiu i cal recordar que del mar surten els peixos que comprem al mercat. Abans ens preocupaven els nivells de mercuri que tenien alguns peixos, el mercuri és una delicatessen culinària al costat d'uns isòtops d'urani. Enterrar els residus nuclears és com ficar la merda sota l'estora, haurem de comprar moltes estores.

Julia ha dit...

A mi tot el que te a veure amb nuclear em posa la gallina de piel, ara bé que vol dir moro, son els dipòsits aquests el problema, o son només les conseqüències de no haver estat capaços de lluitar contra el problema real que son les centrals nuclears? Ens preocupa tota la humanitat quan ens neguem a posar aquests dipòsits a casa nostre, o només ens preocupem per nosaltres mateixos i potser no hauria hagut debat si l'Ajuntament d'Ascó no hagués optat per ser candidat? Es com les presons, els manicomis, les narcosales, els refugis per indigents, etc. etc., només ens recordem de que existeixen quan ens ho volen col.locar a prop de casa. El món és com és i l'hem fet entre tots, o sigui que haurem de ser tots els que hi lluitem per canviar-lo si és que és aixó el que realment volem i no només que facin el que vulguin però que a nosaltres no ens molestin.

Toy folloso ha dit...

Pobre de mi!.
Tenia per segur que dintre deu o quinze anys els aparells que funcionen amb piles, llavors portarien una centraleta nuclear miniaturitzada i no caldria carregar-los mai més.
Ni m´imaginava aquests de perillositat.

Jaume C. i B. ha dit...

Julia: D'això se'n diu fenòmen NIMBY, ningú vol tenir coses perilloses al costat de casa.

Toy folloso: Si ens continuen irradiant no caldrà que els aparells portin piles, posant els dits serem nosaltres els que farem de pila.

assumpta ha dit...

Crec que no haurien de poder tenir el poder absolut els 7 vots d'aquests regidors.
Estan hipotecant el seu futur, el dels seus fills i nets i el de tots nosaltres per sempre més. Tot per quatre duros mal comptats!
Ara per ara (i ja fa molt de temps), el que s'hauria d'anar potenciant són alternatives a les centrals nuclears.
Sí, jo no vull res d'això darrera el meu jardí, però m'agradaria que tampoc n'hi hagués en els jardins dels altres.

Jaume C. i B. ha dit...

Cal dir que la gent tampoc vol els aerogeneradors perquè espatllen el paisatge i maten ocells, amb les plaques solars encara no es pot produir energia per abastir ciutats senceres, la producció hidroelèctrica necessita de preses, etc. De les formes més tradicionals (carbó o petroli) com a fonts energètiques ja sabem que tard o d'hora s'acabaran i que són molt contaminants.
Resumint: ara per ara no hi ha una forma neta i eficient de produir energia. I no sabem que fer amb els residus.
Fa molt que el futur està hipotecat.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Molt bé Zel!
al peu de la lluites!
ja n'estem farts d'aquest model energètic i residual! ja n'hi ha prou que un sistema democràtic estigui dirigit des dels sectors empresarials!
Aquest capitalisme és el que ens porta la devastació del planeta, la nuclearització, l'explotació.

alternatives?

i tant: decreixement, autogestió, serveis públics, cooperativisme social, comerç just, cultures alternatives...

estratègies?
i tant: organitzar-se des de baix, coordinar-se i anar constituint espais de resistència.

val per l'ecologisme, val per la justicia social, val pels drets personals, nacionals.

amb el somriure, la revolta!

ahir, avui i sempre: NUCLEAR? NO, GRÀCIES!

Jaume Pros ha dit...

Molt bon post.

Josep Maria Yago Suau ha dit...

En podríem parlar si, primer, posem data a la desnuclearització, al tancament de les centrals. Sinó que fotin el cementiri nuclear a la Moncloa, Petons Zel

Jaume C. i B. ha dit...

Yo proposo que el cementiri nuclear el posin al Valle de los Caídos, allà ja hi ha residus tòxics, uns quants bidons de residus radiactius no es notaran.