com si el futur fos un corriol planer de flors boscanesentres xiulant melodies antigues, assages el to...
perduda la por, curull d’orgull, el cor en flames
presentes projectes amb èxit segur,
sembla una entrada guarnida de llum...
t’escolten i creuen, s’encomanen d’hipnosi,
esperen el líder, carisma i honor, veritats, no promeses...
miren els ulls de qui sembla un gurú...
llibertat! independència! tu decideixes, que no ho facin per tu!
que els diràs, més tard, quan no siguis capaç
de trobar una sortida digna?
(participació en els jocs literaris de J.M Tibau)
5 comentaris:
Un poema molt significatiu , jo cada cop crec mes amb aquesta sortida digna que dius.
moltes gràcies per participar en aquesta iniciativa que es convertirà en un llibre
Un poema d'esperit combatiu i reflexiu i una sortida digna que difícilment trobaran els politicastres i els incoherents...M'ha agradat!
plas, plas, plas .... Un poema amb molta dignitat
El teu poema canta amb ritme, els mots. Prou de messies!. Bon poema.
Publica un comentari a l'entrada