marató d'haikús (joc literari JMa Tibau)

llenyataire bru
treu soques per escalfar
l'hivern més magre





seguiu el joc aquí

213è Joc Literari. (Tens un racó dalt del món, JMa Tibau)

són curts o són llargs
experts en forats
reis de la garjoles
serien coronats
si sabéssim segur
endevinar-los el cap!

(una senzilla endevinalla d'un animaló molt vulgar i utilíssim!)

Els jocs literaris d'en J.Tibau. El circ

Quan arribaven les diades de santa Creu, a casa esperàvem les fires. Els firaires ens tenien el cor robat, i la flaire de les pomes ensucrades, els cotonets filats de sucre i les ametlles garrapinyades encara ara ens tornen a tots tres a molts anys enrere. El circ sempre el miràvem de lluny, gairebé tota la festa era acostar-se a les gàbies de les feres magres i mig pelades, badar mirant la pell rugosa i penjollada dels elefants, i com que s’hi estaven uns quants dies, veure les bèsties ja era tot un goig. Abans el circ no era fora vila, i amb un passeig hi arribaves, de vegades amb els avis i quasi sempre tornant amb les sabates brutes. I és que fires, pluja i maig eren un paquet que solia venir acompanyat de ferum de fum de les caravanes, de brutícia per terra, de coco ple de mosques i de xurros oleiats i refregits.
El pare era fora sovint, feia “províncies” amb el camió. La mare poc en sabia de quan i com arribaria. Mestra en fer equilibris amb quatre rals, sempre tenia un raconet per un parell de capricis els dies dels firaires. Tant era que no hagués menjat carn aquelles setmanes, un petit moment de joia ens l’havia de donar. Eren dies d’estrenar primavera, que la tieta modista ens feia un vestidet de retalls comprat a plaça a bon preu, eren preludis de bon temps i de cavalcades, de llençar flors i confetti, de fer festa a l’escola.
Cadascun de nosaltres feia la seva tria. A mi m’agradaven “les barques”, que havies d’empényer amb el cos per tal que es gronxessin. Els meus somnis dalt de la barca, dreta i valenta com el “Capitán Trueno”, sempre eren curts i ben aviat tocava baixar. Els meus germans solien pujar a les cadires voladores. Amb sort, podíem pescar alguna tortuga, viva, ben viva, amb una tofa de pega a la closca a la qual havien enganxat una mena de ganxot on mirar d’encertar l’anella de la canya.
Algun dia hi vam entrar al circ. Però l’únic record que en tinc és la gran moguda dels utillers posant tanques i més tanques, assegurant amb claus i martells un passadís per on, de cop i volta, entraven uns lleons rugint pels cops de fuet del domador. I recordo també que el domador era per mi més estrany que no pas les feres. I l’olor, aquella ferum de suor i fems, barrejada amb colònia de pela i cinc. I evidentment, el meu malson, sempre tenia pipí en el moment més incòmode, quan era difícil sortir, quan érem enmig de la gent, quan sabia que, com sempre, faria avergonyir la meva mare.

UNA SORTIDA DIGNA. Jocs literaris. Una proposta de "Tens un racó dalt del món"

com si el futur fos un corriol planer de flors boscanes
entres xiulant melodies antigues, assages el to...
perduda la por, curull d’orgull, el cor en flames
presentes projectes amb èxit segur,
sembla una entrada guarnida de llum...

t’escolten i creuen, s’encomanen d’hipnosi,
esperen el líder, carisma i honor, veritats, no promeses...
miren els ulls de qui sembla un gurú...

llibertat! independència! tu decideixes, que no ho facin per tu!

que els diràs, més tard, quan no siguis capaç
de trobar una sortida digna?

(participació en els jocs literaris de J.M Tibau)

Jocs literaris. Una proposta de "Tens un racó dalt del món"

Hi ha molts racons al món deixats de la mà dels déus.

Racons on els infants no tenen somnis, els somnis no tenen repós i el repós és el més inabastable de tots els somnis.

Racons on no arriba cap juliol de vacances, on no s’atura cap tren ple de viatgers feliços, i tanmateix, un cotxe que si que ho fa, pot portar la mort de passatgera, i deixar-la instal.lada temps i temps.

Pobles marcats de plom i ferralla.

D’aquell que jo volia veure, en va quedar un forat fumejant, pilons de runa amb olor de fum i carn, bocins esparços de gent de tota mida i un gran tel de tristesa.

A les afores, una nina sense cames evocava jocs d’infant, i el rellotge vell marcava, també mort, l’hora del desastre.

una altra barana (pel Joc d'en JM Tibau)

per les escletxes de les baranes dels dits

dels infants de la guerra, s'escola la sang...

els meus dits es tanquen,

munten baranes per barrar el pas a la por...

a les baranes dels teus dits condemnats

hi ha rastres de tortures

s'abracen a la darrera mirada al món

arrapades a les darreres dolces baranes,

el somni de les mans dels teus fills.

+

+

+

+

Solució Joc Literari 100 Jesús Ma Tibau

L'autor del llibre que us proposava és Amin Maalouf, escriptor nascut al Líban.

Moltes de les seves novel.les són de caire històric. Potser una de les més conegudes és "Lleó l'Africà", només una de les que formen la Trilogia dedicada al Pròxim Orient. Les altres, "Sammarcanda" i "Els jardins de Llum" completen l'obra


Justament jo us proposava endevinar "Els jardins de Llum". L'obra presenta Mani, fundador del maniqueïsme, algú que proposa no adherir-se a cap "credo" religiós de manera única, que rebutja el fet de matar en nom de déu, i que justament proclama aprofitar allò de bo que tenen certs aspectes religiosos per una millora de les persones. Defuig els aspectes de conflicte entre cultures que han portat tantes guerres entre diversos pobles i societats tancades en fonamentalismes religiosos.

Podeu visitar la seva pàgina web

i van 100 jocs literaris al nostre racó!

COL·LABORACIÓ AMB EL 100è JOC LITERARI

El blog Tens un racó dalt del món (http://jmtibau.blogspot.com) arriba avui al 100è joc literari, i per a celebrar-ho em plau col.laborar amb el següent text, que és el fragment inicial del llibre el títol i l'autor del qual haureu d'endevinar.

"Al contrari del Nil, que es pot baixar a mercè del corrent o remuntar per mitjà de les veles, el Tigris és un riu de direcció única. A Mesopotàmia, els vents, com les aigües, van de muntanya cap a mar, mai cap a l’interior, fins el punt que les barques han de carregar ases i muls en el viatge d’anada perquè a la tornada, convertides en closques vacil.lants i pusil.lànimes, les puguin remolcar per camins de sirga fins a la vila on tenen l’atracador.
A l’extrem nord, al lloc on neix, el Tigris indòmit davalla entre les roques i només alguns barquers armenis gosen navegar-hi, amb els ulls clavats en el borbolleig de les aigües traïdores. En aquesta estranya artèria, els navegants no s’entrecreuen mai, ningú no passa davant de l’altre i no s’intercanvien salutacions ni consignes. És per això que hom té la impressió embriagadora que navega sol, sense esperit protector i sense altra escorta que les palmeres de les vores."

Està escrit, doncs. I us regalo aquesta pista:

L'he triat perquè és una persona que ha conegut la vida en països diversos, que ha conviscut amb cultures d'origens dispars, que ha patit l'enfrontament entre posicionaments religiosos i culturals, i que ha sabut recollir l'esperit de la Mediterrània. I encara de postres, una foto, relacionada amb un dels seus llibres.

Us prego, que, si de cas voleu fer algun comentari, no poseu la vostra solució aquí, espatllaria el joc. Si de cas, puc contestar amb sí o no, determinades preguntes. I si resulta difícil, puc penjar alguna pista més, ajuts no us en faltaran.

Trobareu les instruccions per a participar en aquest joc a Tens un racó dalt del món (http://jmtibau.blogspot.com