31 de maig 2009

una altra barana (pel Joc d'en JM Tibau)


per les escletxes de les baranes dels dits
dels infants de la guerra, s'escola la sang...


els meus dits es tanquen,
munten baranes per barrar el pas a la por...


a les baranes dels teus dits condemnats
hi ha rastres de tortures
s'abracen a la darrera mirada al món
arrapades a les darreres dolces baranes,
el somni de les mans dels teus fills.
+
+
+
+

14 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

terribles i reals baranes.
Moltes gràcies

Carme ha dit...

Escruixidor i tan real! gràcies Zel, sovint em retornes de peus a terra.

Ferran ha dit...

Al fil del comentari de la Carme, jo diria que sempre ens retornes de peus a terra!

Aquesta foto horrorosa m'ha fet pensar immediatament en una que he vist avui a la premsa: tres presumptes terroristes (els han jutjat en 24 hores) penjats, ahir, en una plaça pública pel règim iranià. La barbàrie continua instal·lada al planeta...

Striper ha dit...

Masses baranes ens barren el pas.. masses!!!!

kweilan ha dit...

"rastres de tortures"...una constant en la història de l'home. M'ha agradat molt aquest poema, zel.

rebaixes ha dit...

I ja veiem que hi ha baranes de carn humana, dèbil, d'infants, manosejada... Fent d'alambrades per defensar les injustcies de la prepotencia...Gràcies per posar-nos letanies com aquestes... per si no les recordava'm. Anton.

LlunA ha dit...

eyyyy per aquí es respira molt a estiu...feia dies que no havia pogut passar-me...un canvi!!

petons

Thera ha dit...

M'agrada el poema, és dur i intens.
Quin canvi, un aire renovat, molt mediterrani!

Tonina ha dit...

Desgràcia, injustícia, horror, por sempre traves per fer que els dèbils caiguin sota els poderosos. "Poder" quina paraula més terible.
Una imatge que ho diu tot, sense parlar i un bell poema que ens fa tenir present moltes coses.
salutacions.

Cèlia ha dit...

Amb el desig que hi hagi més poesia a les baranes i eliminar les tortures de totes!

Ma-Poc ha dit...

Buf! Unes baranes cruels però massa reals! Molt bon poema! Felicitats ;)!

LLuNa ha dit...

Aquestes baranes, aquestes barreres... jo sé que entre tots les podem trencar. N'estic convençuda. Molt bonic, i molt trist a la vegada

Els del PiT ha dit...

Per flipar, frapa i colpeix.
Realment bo.

- assumpta - ha dit...

Aquestes són les baranes que amb la força de tots hauríem de ser capaços de tombar.

Colpidores paraules.
Bon poema, Zel!
;)