hi ha manetes que fan suaus baranes, i es deixen explorar... el cuc s'enfila a la barana dels seus dits...
hi ha qui fa de la mà un coixí acollidor, i amb els ditets només amanyaga... i ja no cal cap barana...
hi ha qui fa tot un niu, i l'ofereix a l'altre, el qui sempre ens mostra dits atapeïts, fent una tanca que en res s'assembla a cap barana...
a la barana dels seus dits, els animalons es deuen sentir acollits, no?
he fet un video que és una monada, però no us el penjo perquè us faria enveja... què voleu, me'ls estimo tant i tant...
17 comentaris:
I l'any que ve passes de curs amb ells a segon? Si és així quina sort i si no a començar a estimar-ne uns altres amb la mateixa passió, les mateixes ganes, la mateixa energia... perquè se'n necessita molta. No es valora prou el que feu els mestres, de debò. Felicitats. Un petó.
Eeei cucs de seda, jo tambe vaig tenir de petit.
Una abraçada
Ei, Zel i què et penses, que amb les fotos només ... no ens en fas d'enveja? ;)
i anar a buscar morera...
Veig que els nens continuen amb els cucs de seda, tant per las teves fotos, com per las pelades que li donen a les moreres que hi ha al costat de la meva escola.
A casa i a l'escola també en tenc que es passegen. Ara comencen a fer el "capullo", ho trobo molt divertit, el canvis són espectaculars i els nens ho viuen tot en directe. Fantàstic.
Bones fotografies.
aquestes són unes baranes molt més tendres que les del post anterior.
Què bè que t'ho passes!
ooooooooh!!!
oooooooooooooh!!!
oooooooooooooooooooh!!!!!
:)))))
unes baranes obertes al món, encara innocents
Que buniks aquests cucs de seda! I quants records! :D I aquests infantons també són ben macos i tracten molt bé uns animalons tan delicats! Segur que ho van passar de meravella!
Estuve viendo los videos de la playa,pero no conseguí oir tu voz, los niños decían "Roser...",pero no he distinguido tu voz de las de tus compañeras. Son una maravilla esos crí@s,vuestra escuela sí que es interactiva,más que el "interné".
Besos
Això dona vida. I el curiós és que no ten pren de vida, que te'n dona... I ha cada cosa. Quan un recapacita, de vegades compren que quan reflexionem positiva ment és quan entra la felicitat, joia, goig en nosaltres... Per que no ho fem sempre' per que ens posem nosaltres les barreres que no més serveixen per fer-nos inutils... Anton.
Jo també en tenia de petita. Cucs de seda amb unes fulles de morera agafades del pati de l'escola i tot dins d'una caixa de sabates amb la tapadora plena de forats...
Em recorda quan anava a l'escola. Pobrissons sempre se'm morien.
I aviat la festa de final de curs...
Molts reords i gaudeix cada instant amb baranes o sense!
Quines baranes més xules!
oh! Quines baranes! Unes fotos precioses!
Publica un comentari a l'entrada