03 de juny 2009

no sóc d'aquest món (em sembla)

Més enllà de tota la violència física o verbal que ens envolta, (la foto ho indica ben clar)hi ha d’haver quelcom que ens retorni a la humanitat perduda, a l’estimació, a la solidaritat, a la capacitat de sortir d’un mateix i posar-se al lloc de l’altre. Hem de poder construir un altre món pels nostres fills.

Els darrers temes que han pres protagonisme aquests dies parlen d’avortament, i molt, i d’això se n’omplen la boca partits i figures, representants ultraconservadors, i representants de l’elit catòlica. I dic elit expressament, perquè m’indigna que una part d’aquestes persones que ostenten càrrecs que no haurien de tenir pes polític públic (el meu regne no és d’aquest món, m’ensenyaven) pontifiquen i jutgen, normativitzen i moralitzen, i volen imposar una manera de fer que, més enllà de les creences personals, no han de tenir cap categoria de llei. Afegim que gairebé cap gran dirigent de l’Església Catòlica ha condemnat els reiterats abusos a menors, sabuts i comprovats, amb testimonis encara vius.

Si els tractéssim amb el codi civil que ens val a tots per jutjar allò deshonest, criminal, fora de la llei, n’hi hauria uns quants que serien a la presó, i per molts anys. Però no, es veu que la llei civil val només segons quan i segons amb qui.
Ja no som en els temps de la llei Mesiànica, i condemnem els pobles que fan de la religió una forma de vida cruenta, quan, intervenint en tot allò social fan proclames, jutgen i munten guerres santes. No oblidem que els Croats també feien guerres santes, no som tan lluny en els centenars de milers d’anys de l’espècie humana, d’aquells uniformats amb armadura i creu al pit que mataven sarraïns en nom de Déu.

Eren d’altres temps, direm. Sí, però en la història de qualsevol poble hi ha èpoques fosques. El més refotudament ultratjant és que un noi de 16 anys, posem per cas, vagi a la presó per un furt (que no justifico) i se li apliqui el codi vigent, i que persones adultes, suposadament cultes, suposadament educades i creients que fan de la fraternitat, de l’amor una proclama de visió cristiana del món ( si aquell Jesús s’aixequés, els fot tots a la foguera), doncs que aquests segueixen permetent que males persones que abusen d’infants dirigeixin i adoctrinin grans grups de gent. I que vagin a donar lliçons de caritat i de vida digne. I en aquesta nostra Europa, això no té pas aires de desaparéixer, hi ha una mà fosca de molt poder que s’empara en un missatge original de germandat i harmonia que tots signaríem, però en el que no podem creure mentre la corrupció s’amagui sota l’estora. El més trist és que tanta bona gent creuen que el missatge és bo... i obliden qui l'empara.

Interessant llegir això. Més que res, perquè recorda una idea que em toca molt la fibra “si de veritat vols esser com cal, sigues com un nen, de cor i de fets”

16 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

el poder és el poder i tingui l'amo que tingui vetlla per perpetuar-se i protegir-se.

Striper ha dit...

Un post amb les coses molt ben dites. Jo sempre he tngut aquestes maximes; " no crec en els emblemes, nomes amb les persones" i " Qui creu que te la veritat no la predica viu en ella" Bon dia guapa.

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

L'església és hipocresia, equivalent a hipocresia és fariseisme, i els fariseus ja sabem qui eren. També popularment ser frare és aquell que tira la pedra i amaga la ma sota la sotana, ser frare en el argot popular és ser una persona no de fiar.

El que en el teu escrit dius, estic totalment d'acord perquè ho he pogut comprovar amb els meus propis ulls.

Petons.

Clidice ha dit...

Sempre parlen més els que més haurien de callar. Em costa molt d'entendre com, hores d'ara, encara tenen aquesta situació de privilegi a la societat. És que no han demostrat prou el que són?

Asimetrich ha dit...

Crec que no hi ha cap col·lectiu tan allunyat d'allò que predica com l'església: respecte, austeritat, .... És un vestigi superflu de la història que caldria extirpar de la societat com un apèndix inflamat. I després, que cadascú cregui el que vulgui i resi a qui vulgui. Si Jesús ressuscités, es portaria les mans al cap, s'estiraria els cabells i, segurament, es preguntaria Què he fet?

Núr ha dit...

Cada cop que aquesta gentussa obre la boca, la caga. El més fotut de tot és que els que arriben dalt de tot són els pitjors. Hi ha molts capellans més sensats, amb dos dits de front, més propers, més humans, més humils, gent senzilla que parla de religió i de fe, prò aquesta gent no arriba a l'elit que comentes perquè no són gent ambiciosa i perquè tenen desgraciats al costat que no els fa res passar-los al davant. Caldria una bona neteja de files a l'Església i començar a tractar-los com gent normal, perquè és el que són: persones com tota la resta. Sembla mentida que avui dia encara hi hagi aquesta mena de «favoritismes»...

Josep ha dit...

No em crec els edenismes

Anònim ha dit...

L'ESGLESIA A HORES D'ARA, TE EL PES QUE LI VOLGUEM DONAR, ALLO DE "PER ELS SEUS FETS ALS CONEIXEREU.."ALS DIFINEIX PLENAMENT.
JUGANT AMB BCN.

Carles ha dit...

Hem sembla que tens molta raó. De fet ja fa temps que n'estic cansat d'aquesta impunitat amb que actua la jerarquia catòlica, gràcies a la nostra educació o al fet, que tenim tan interiotizat, de tenir cura de la "convivència" i una interpretació falsejada del respecte a la pluralitat. Pensa si ens aprovaríen els estatuts d'una associació que només permetes els homes d'exercir els càrrecs més importants, que digués que som els dipositaris de l'única veritat revelada per Déu, que podem fer manifestacions amb música i cirials quan vulguem sense demanar permís, que podem atacar acarnissadament totes les decisions que prengui un estat democràtic, exigint que la despesa ens la pagui el mateix estat al que acusem de persecussió...
Potser el que cal ja es recuperar plantejament de crítica radical, campanyes de recollida de signatures per la il·legalització de la "secta catòlica". Distingir molt bé entre les creences personals i les vivències esperituals de quaslsevol i les estructures de poder que, a partir del control de consciències, persegueixen imposar els seus interessos al conjunt de la societat.

Tere ha dit...

Será que vivimos con la "ilusión" de que el pueblo gobierna,pero en realidad el poder no ha cambiado de manos y seguimos en las de los poderes fácticos de siempre desde los siglos de los siglos,ya que tampoco los políticos corruptos acaban pagando sus errores en la proporción adecuada a sus faltas,en fin,el dinero y el poder son los que gobiernan y nosotros,el pueblo llano,nos estamos creyendo que porque podemos opinar con una cierta libertad tenemos alguna influencia y quizá no sea así .Esta es mi duda.
Besos

Júlia i Carme ha dit...

espere que ho acaben pagant tot, tot :(

Per cert, jo també presumisc d'alumnes, tot i que via facebook, que és una mica més discret... ;)
B7S!

nimue ha dit...

en fi... que la d'abans sóc jo...

Ramon ha dit...

Bona tarda Zel,

Ningú hauria de tenir el dret de moure tantes masses en nom de... que al final ve a ser perquè ho dic jo.

rebaixes ha dit...

Llops amb pell d'ovella, pels segles dels segles,Amen.

XeXu ha dit...

Tampoc és just que posem a tots els religiosos en el mateix sac. Estic d'acord amb el que dius, i per davant de tot, no crec en la religió, i molt menys en l'església (dues coses que són diferents), però també hi ha molta gent que no hi té res a veure que es salva de crims força greus pel sol fet de tenir diners. Ni tots moros, ni tots cristians. Sense anar més lluny, ja saps què diuen del Berlusconi, i no crec que acabi a la presó aquest bon home. I dic bon home, per dir-ho d'alguna manera...

Joan Martín ha dit...

Sembla ser que el monstre del fonamentalisme te varies potes que es reparteixen entre diferents societats, religioses i no religioses; occidentals i orientals. Altra vegada el somni de la raó i del seny despertar monstres. Molta paraula buida, molta imatge, molta matèria primera per noves versions d'antigues idolatries.
Una abraçada (post següent, comentari: segurament que els teus fills, malgrat tot, fan per fer-se un món millor perquè han disposat d'altres matèries primeres més favorables a sí mateixos i als demés)