no sóc d'aquest món (em sembla)

Més enllà de tota la violència física o verbal que ens envolta, (la foto ho indica ben clar)hi ha d’haver quelcom que ens retorni a la humanitat perduda, a l’estimació, a la solidaritat, a la capacitat de sortir d’un mateix i posar-se al lloc de l’altre. Hem de poder construir un altre món pels nostres fills.

Els darrers temes que han pres protagonisme aquests dies parlen d’avortament, i molt, i d’això se n’omplen la boca partits i figures, representants ultraconservadors, i representants de l’elit catòlica. I dic elit expressament, perquè m’indigna que una part d’aquestes persones que ostenten càrrecs que no haurien de tenir pes polític públic (el meu regne no és d’aquest món, m’ensenyaven) pontifiquen i jutgen, normativitzen i moralitzen, i volen imposar una manera de fer que, més enllà de les creences personals, no han de tenir cap categoria de llei. Afegim que gairebé cap gran dirigent de l’Església Catòlica ha condemnat els reiterats abusos a menors, sabuts i comprovats, amb testimonis encara vius.

Si els tractéssim amb el codi civil que ens val a tots per jutjar allò deshonest, criminal, fora de la llei, n’hi hauria uns quants que serien a la presó, i per molts anys. Però no, es veu que la llei civil val només segons quan i segons amb qui.
Ja no som en els temps de la llei Mesiànica, i condemnem els pobles que fan de la religió una forma de vida cruenta, quan, intervenint en tot allò social fan proclames, jutgen i munten guerres santes. No oblidem que els Croats també feien guerres santes, no som tan lluny en els centenars de milers d’anys de l’espècie humana, d’aquells uniformats amb armadura i creu al pit que mataven sarraïns en nom de Déu.

Eren d’altres temps, direm. Sí, però en la història de qualsevol poble hi ha èpoques fosques. El més refotudament ultratjant és que un noi de 16 anys, posem per cas, vagi a la presó per un furt (que no justifico) i se li apliqui el codi vigent, i que persones adultes, suposadament cultes, suposadament educades i creients que fan de la fraternitat, de l’amor una proclama de visió cristiana del món ( si aquell Jesús s’aixequés, els fot tots a la foguera), doncs que aquests segueixen permetent que males persones que abusen d’infants dirigeixin i adoctrinin grans grups de gent. I que vagin a donar lliçons de caritat i de vida digne. I en aquesta nostra Europa, això no té pas aires de desaparéixer, hi ha una mà fosca de molt poder que s’empara en un missatge original de germandat i harmonia que tots signaríem, però en el que no podem creure mentre la corrupció s’amagui sota l’estora. El més trist és que tanta bona gent creuen que el missatge és bo... i obliden qui l'empara.

Interessant llegir això. Més que res, perquè recorda una idea que em toca molt la fibra “si de veritat vols esser com cal, sigues com un nen, de cor i de fets”