17 de febrer 2010

800

A la mare he d’agrair la seva tossuderia en ensenyar-me a llegir ja abans d’anar a l’escola. Amb quatre anyets diu que llegia el diari.
.
Ella ho diu, jo no sé si creure-m’ho, perquè del meu record més tardà, no tinc cap imatge de diaris a casa. Clar que, quan jo era petita, moltes coses les embolicaven amb paper de diari. Jo era de les que anava a comprar i em servien amb una paperina de paper marró les coses a “granel”, com deia ma mare. Jo demanava 3 unces de sucre, mitja lliura de farina o d’arròs, perquè els llegums els teniem de l’hort de l’avi.
.
Però això dels records és tan subjectiu... mai saps si els tens i són teus, o els sents teus de sentir-los explicar...
Recordo, això sí, anar a comprar carbó per l’estufa, i ara m’explico perquè a “Cal carboner” sempre hi trobava un home de pell negrosa, com de sutge posat als porus, tenyit, fosc de manera permanent.
.

Molts anys vaig haver de sentir rondinar la mare dient-me que quedaria cega de tant llegir.
Coi, mama, si tu en tens la culpa! Això li dic ara quan parlem d’abans i riu.
.
No reia pas, no, quan volia que vigilés els meus germans i jo no apareixia ... sempre em trobava prop del galliner, amagada amb un llibre a les mans. Era, com ara, rebel de mena i em feia enfadar haver de creure el que ella em manava.
I no m’agradava haver de fer de mainadera, que sempre es queixaven de tot (com es nota que sóc la gran de casa) A mi que no m’emprenyessin i em deixessin llegir...
.
Em vaig empassar tots els clàssics d’històries “selección”, els de Bruguera. Recordo els contes de Swift, Stevenson, Dumas, Melville, Defoe, Twain, Dickens, Grimm, Perrault, Hoffmann, Andersen, Carroll... Em va costar molt llegir aquelles "Mujercitas" i les "Sissi" no les acabava...
.
I és que per les meves mans van passar tots, em sembla, des dels clàssics juvenils, fins les biografies i els contes. Però a canvi de tant llibre, pels temps que corrien, vaig renunciar (joisament, tot s’ha de dir) a les joguines dels reis.
.
I perquè tant “remember”?
.
Doncs la cosa va així: aquest és el post número 800, i per celebrar-ho, penso escriure el proper en castellà, apa, per tancar la boca a tots aquests lletraferits quixotescos (consti que el Quixot em va agradar molt), que pensen que els catalans no tenim fluïdesa, ni vocabulari ni facilitat per lligar una història amb gràcia i correcció escrita en la llengua colonial. He dit.
.
No és temps de fer propostes, que anem treient el fetge per la boca amb les convocatòries blocaires, que si no, us convidava a celebrar el 23F, fent un relat curtet i senzill, imitant les sinistres transmisions que anaven fent, de les vostres vivències d’aquell dia (si ja havíeu nascut, que molts no), i tot en la florida llengua de l’imperi. Apa.
.

24 comentaris:

Ada ha dit...

Filla meua... qué ben criada estàs! Són genials aquests clàssics, ara entenc per què ets una artista!!
Besets

kweilan ha dit...

Quina ressenya més bonica!A mi m'encantava la col.lecció historias.

Magda ha dit...

Felicitats pels 800 i per aquesta manera d'haver crescut. Felicitats per haver tingut la mare que vas tenir i que tens. Felicitats, en definitiva, per haver arribat fins aquí "així". I gràcies per ser-hi

kika ha dit...

per molts posts més, zel! i tots tan inspirats com sempre! :-)

Rita ha dit...

Ben cert, zel, una ressenya molt bonica i entranyable!

Jo també recordo les paperines, comprar a granel al colmado, els llegums, la pasta fins i tot hi havia galetes maria a granel! :P

Em pensaré això del 23F en castellà...

Bé i ara al que és més important: 800 apunts!! Això sí que són "palabras mayores"!!! Moltíssimes felicitats i ara cap als 1000!!!!
Petons, preciosa!

yraya ha dit...

Molt bo si senyora, molt bo, em va agenollar als seus peus! jajaja.
Molts petons

Barbollaire ha dit...

jo he tingut (i llegit) tots aquests llibres que mostres...
I també he anat a comprar a granel, malgrat ser de ciutat.
Però allà on vivia, entre la Sagrada Família i el Passeig de Sant Joan, estava ben farcit de botiguetes de barri: un "colmado" a la cantonada, la "pesca salada", la lleteria i la bodega sota casa, etc...

Jo també he llegit el Quixot (les dues parts i més d'un cop), i Quevedo, i Lope, i...
Que una cosa no treu l'altre.
I tota la meva escolarització va ser en castellà...

Ah! i el 23F... em va agafar fent la mili a Saragossa i no va ser gens divertit...

Moltíssimes felicitats pels 800!!!

Una bosseta de petons dolços, nina!
:¬)****

Anònim ha dit...

Moltes felicitats pels 800! Amb aquesta afició ja de tan jove s'entén aquesta gran quantiat (i qualitat) d'apunts.
Sobre el 23F encara no havia nascut, pel que poc puc dir.

Carme Rosanas ha dit...

Un post genial! Amb els llibres clàssics de la infantesa. Jo no era la gran ni em feien fer de mainadera i podia llegir sense amagar-me.

I també em recordo de les paperines.

I també de 23F... que no solament jo si que havia nascut, sinó que ja havia nascut fins i tot la meva filla! :) crec que tenia 4 o 5 anys.

Sergi ha dit...

Jo que sempre he estat de llegir tant com podia, ma mare no m'ha hagut de criticar mai res perquè també era culpa seva, i a més, ella sempre ha llegit més que jo. Sovint em fa de camell...

Si penses que escriuré qualsevol història en castellà, vas llesta. Proposa una altra cosa.

Ah, i felicitats pels 800! Això comença a fer olor de 1000.

Mon ha dit...

escric aquest comentari veient de reull al prestatge del meu escriptori tres llibres dels que tens fotografiats, quines aventures ! les primeres lectures, Ara no llegueixo tant i mira que em sap greu però el dia a dia passa tant rapid que no tinc temps. el que si em queda una estona es per donar-te 800 petonets.

Joana ha dit...

Una cosa més que compartim...
Felicitas i per 800 més! almenys... :)

Joana ha dit...

Es nota que som de la mateixa generació :)
Tot el que dius ho he viscut. Jo em menjava els cigrons cuits comprats a granel mentre tornava cap a casa. Sóc ganuda de mena què hi farem.
M'agrada això del 23 F. Jo treballava de nit a una clínica.Va ser la nit més llarga de la meva vida. I tant que l'escriuré.
un petó de bon dia wapa!

sànset i utnoa ha dit...

Moltes felicitats (en portes justament 700 més que nosaltres)!

Per cert, la iniciativa aquestadel 23-F m'ha semblat la mar d'atractiva. Per què no ho proposes?

*Sànset*

Clidice ha dit...

feliç vuitcentspostari :) i que continui, si us plau :)

Jordi Casanovas ha dit...

alguns dels que ensenyes jo també els tenia a casa... recordo el de Miguel Strogoff.

Felicitats pels 800.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

ei Zel, jo tinc aquests llibres de la BRUGUERA!!!! els meus llibres d'iniciació, i titols de Dickens, Jules Verne!!! i ara ens venen amb tot el rotllo del llibre digital i el desenvolupament tecnologic en plan bèstia seguint els ritmes del mercat compulsiu---

en parlo una mica en el meu bloc, a veure que et sembla

http://jtatiangel.blogspot.com

salutttttt i revoltaaaa!

Montse ha dit...

Felicitats, guapa!

jo també els he llegit, aquests llibres!
i ja saps, si vols que escrivim sobre el 23 F, només has de llançar la idea, que n'hi ha que ens apuntem a un bombardeig!

petonetsssss

Jesús M. Tibau ha dit...

jo també en vaig llegir una bona colla de llibres d'aquesta col.lecció. Quants records!

sargantana ha dit...

en miguel strogoff...i tots els altres...tenia la coleccio completa crec...encara son per casa

i no has llegit *corazon* i l'historia de la genoveva de brabante??

per molts anys zel estimada
ets un exemple a seguir
un cucurutxu de petons!!

kika ha dit...

ostres! la historia de genoveva de bravante, d'aquesta col·lecció. me l'has fet venir a la memòria. no sé quantes vegades el devia haver llegit!

rits ha dit...

a casa els pares tenim la colecció sencera de las joyas ilustrades, en l'edició del segell verd! quins records!!!

feliços 800 i endavant!!!!

Ferran Porta ha dit...

800 posts!!!! Zel, ets una màquina! De debò t'ho dic: portar camí de... mil posts!, i amb el nivell que impregna l'Ara mateix... De debò que has de ser especial, guapíssima.

L'enhorabona més sentida.

el paseante ha dit...

Has descrit la meva infantesa d'una manera preciosa. Suposo que som de la mateixa generació. Felicitats pels 800 posts (és una passada).