quieta, lánguida, duerme el aguaciénago y bruma se confunden
al poco rato se para, aturdida...
posiblemente un espejismo,
esas nubes reflejadas,
ese cielo cargado de nubes plomizas,
¿quizá un juego de luces y sombras?
pero ... retrocede... y no,
no hubo engaño,
¿acaso esperaba ver al niño?
(leyó que dos mujeres murieron hoy)
corren malos tiempos,
“eso” no debería estar ahí...
el vailet potser ja corre,però les rodes són prou noves,
la carcassa, vestida de brossa
i un punt de color que encara s’endevina...
qui sap, qui coneix, qui em pot dir
què ha passat riu amunt?
13 comentaris:
Qui pot ser tan animal com per tirar-hi això? Sobre el que ha passat, no deu ser pas res de bo...
un cop més ens podem preguntar: per què? i un cop més sembla que importa poc i a poca gent :(
És difícil imaginar què ha passat.
Una metàfora dels excedents ... en temps d'opulències i desgavells.
seguim la sintonia de les revoltes lògiques... gràcies per la vista al meu blog, ara soc al teu, i la xarxa es multiplica, també veig que has general debat amb la teva intervenció al meu... tot avança sota les clavagueres del sistema!
Quina desgràcia que Girona es vegi embrutada d'aquestes maneres.
*Sànset*
Prefereixo pensar que es una joguina que algú ha deixat en mal lloc riu amunt
Zel,
jo també he llegit que dues dones més van morir...
Punyent realitat, punyents paraules per fer-ne ressó...
Una abraçada!
Saluuuut, oh noble Txirona...
no sé perquè, m'inclino a pensar que no ha estat pas un accident, sinó que algú se n'ha desfet alegrement. amb el servei que hagués pogut donar ara encara a molts nens d´'altres famílies!
no és traïdor, és avisador.
ens desfem de tantes coses aprofitables... és trista la imatge. B7s.
Algú que li ha deixat el carro a un nen i, jugant a derrapar l'ha tirat riu avall... i la palla... és que fa cinc dies que està ahi i ha anat recollint i acumulant fem.
Amb un punt d'optimisme -el que posa veure les coses en la perspectiva de la distància?- penso que la joguina no ha estat llençada, com ja ha dit algú altre: jugant, jugant, al vailet se li va escapar de les mans i l'ha perdut.
Hmm... he dit optimisme?
Publica un comentari a l'entrada