20 de febrer 2010

infinita espera

espera eterna
la fusta encara tèbia
testimoni mut
.
.
romandrà sola
anul.lada per l’oblit
mentre el dia mor

5 comentaris:

sargantana ha dit...

UFFFF..quina imaatge mes maca!
ho te tot...el reflexe del sol i de l'aigua, la ciutat que s'endevina al fons..divina!! i les paraules la cirereta del pastis!

un bes de cap de setmana

Albert B. i R. ha dit...

Aquests gronxadors han estat i segurament seran testimonis de grans confidències i secrets.

XeXu ha dit...

Veig la foto i em fa pensar en una bona conversa, en dues persones assegudes tota la nit en aquests gronxadors, i mentre es gronxen pausadament van desgranant les seves vides i buidant els seus éssers en l'altre.

Ferran ha dit...

Em quedo amb la part purament estètica, perquè trobo preciosa aquesta imatge, pel contrast i perque m'agrada la simetria gairebé perfecta dels seus elements. Molt maca!

Estranger ha dit...

Una fotografia de móns paral.lels, sense dubte. Apart dels dos gronxadors, els dos arbres. Són els testimonis ( muts ) de les tebiors de les fustes que es gronxen. Sempre m´ha agradat, l´olor de la fusta, i la del vernís que la protegeix. Les paraules que escrius són com un vernís contra l´oblit: fan bona olor.