Valgamdéusenyor

Si us he de ser sincera, ahir no vaig estar gaire a l’aguait de la supersessió a la cambra catalana. Però, llegint els diaris (per sobre, mea culpa) i escoltant la ràdio, m’he descollonat... de pura ràbia.

.
Casumdena, per no dir-la més grossa. Quina repunyetera manera de perdre el temps.
Es passen tot el sant dia per quedar per una altra trobada, o sigui acorden que el que es volia acordar, si pot ser i hi ha acord, s’acordarà la setmana vinent, o d’aquí quize dies.

.
I jo pregunto,

.
-Quant ens costa a tots mantenir aquests cràpules? (primera mesura d'estalvi)

.
-Com pot ser que només hi hagi quatre gats a l’hemicicle? Aquests, no fitxen? On són els altres? I els paguem fins la darrera de les seves despeses, i els cotxes, i els ordinadors, potser fins i tot les p........ gresques, osti, ja! (prou, segona mesura d'estalvi, a pagar de la butxaca com tot cristo)

.
-Qui em pot explicar com es pot flexibilitzar el mercat laboral d’aquests, els que de veritat mereixen acomiadament sense sou perquè no “laboren”?

(Vaja, flexibles, ja ho són, fan cintura, finten i s’escaquegen tan com poden) (no treballen, acomiadament justificat, tercera mesura d'estalvi)

.
-Per què ells poden passar el dia del bar al despatx a mirar el feisbuc, a twitejar, a mantenir les seves formoses webs i a competir en seguidors, i encara diuen que això és feina? Uix, avui el sr Portabella deia que sí, que és un dels top five a internet!!! Vergonya!

.
-Pentinats, mudats i amb la manicura, ells poden decidir la nostra sort, el nostre futur?
-No us venen ganes de fer una lapidació col.lectiva, si voleu amb patates? Que penquin, collons! A arreglar forats de les carreteres, a netejar boscos, a suar la cansalada! A netejar vidres, a vigilar i cuidar avis, a netejar vàters, a recollir olives, a sargir xarxes... (quarta mesura d'estalvi i per ells de salut, exercici que repercutirà en els diners de sanitat)
.
N’estem fins al capdamunt! I encara els supersavis de la ràdio i els tertulians guais i xerrameques pocasoltes, presumeixen dient que els nostres polítics haurien “d’encapçalar la lluita i l’acord contra la crisi a Madrid, de part de la Catalunya capdavantera”

.

Apa, ja, a marejar la perdiu al desert, i doneu-nos les vostres eines, que potser els de a peu podríem fer quelcom de més profit, si més no, no perdríem tant el temps, que sabem el que ens costa viure! (la millor mesura, més treballadors, més actius, menys absentistes)