28 de febrer 2010

la caduta degli dei

Em recorda anys difícils, només per això el títol.
No només per això, és clar. És temps d’ídols caiguts i de nous déus crescuts a l’empara del desencís i el desconcert, i potser, finalment de l’emprenyada global que una gran majoria de la població silenciosa d’arreu sent. Ens sentim sols, ens sentim enganyats, traïts, deixats de la mà dels pseudodéus que vetllaven per un cert benestar que, il·lusos de nosaltres, crèiem ben nostres, guanyats a pols després d’anys de lluites i treballs de molts anònims.
.
Pots creure que els nous perfils de governants responguin només a la llei del mercat que ven més en el moment present?
Pots creure que ens sentim una mica bé pel fet que avui hi ha una altra votació “made in catalònia”, que ens consola i ens fa sentir grans?
Pots creure que es parli de buscar nous models basats en l’opressió dels més desfavorits per garantir la bona vida d’uns pocs?
Pots creure que es parli de crisi de valors socials, quan la populista frase surt de la boca de personatges foscos, corruptes transgressors d’ideals de veritat i sinceritat?
Pots creure que el nou ídol sigui un gurú del futbol, i es faci de les seves paraules una mena de pregària arrapada a la propaganda d’una cervesa?
.
Perquè mentrestant, la misèria és la mateixa...
.
Entren amb força altres déus, economistes o tecnòlegs, que prometen amb frases incomprensibles benestars basats en l’èter, creacions de bits que et connecten al món dels qui són a les altes esferes de models productius que, diuen, només necessitaran un 5% de la població mundial per satisfer les producions del PIB.
.
I, doncs, que en fem del 95% d’humans que no seran per allà dalt?
.
L’opi del poble torna a créixer, però té altres veus.

6 comentaris:

XeXu ha dit...

Zel, t'agafarà una úlcera. Descansa ni que sigui en diumenge...

Albert B. i R. ha dit...

D'acord en general. Ara bé, trobo positiva la votació "Made in Catalonia". Ha estat una iniciativa que s'ha tirat endavant a partir del poble, de la base. Les hores de feina esmerçades i la immensa organització necessària són, crec, dos perfectes mostres de canvi a positiu que cal valorar molt. La sola celebració, almenys a mi, ja em fa sentir millor.

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Zel, ets molt apocalíptica. El gurú que anomenes s'estrellarà, la consulta popular és bona i un 5% no pot consumir una producció per un 100%.
De mica en mica tot ha de tornar al seu lloc, fins i tot en Colom tornarà els calers que li va donar en Millet.
Agafat-ho be.

Ferran ha dit...

Potser els dei han caduto perque realment no eren tals reis, només a la nostra imaginació. Potser no n'hi ha hagut mai, de dei, i haurem d'aprendre a ser nosaltres, pobres humans, els qui tirem endavant aquesta complexa societat on vivim.

De totes formes, estic d'acord que potser sí, que en algún moment convindrà deixar de pensar gaire; no pot ser bò.

el paseante ha dit...

I si comencem a creure en nosaltres mateixos i en la força que tenim?

Arare ha dit...

anava a dir això mateix que diu el paseante (sempre ho dic: sóc una copiona... o és que coincideixo amb força gent)...

ànims!!!