25 de febrer 2010

Valgamdéusenyor

Si us he de ser sincera, ahir no vaig estar gaire a l’aguait de la supersessió a la cambra catalana. Però, llegint els diaris (per sobre, mea culpa) i escoltant la ràdio, m’he descollonat... de pura ràbia.
.
Casumdena, per no dir-la més grossa. Quina repunyetera manera de perdre el temps.
Es passen tot el sant dia per quedar per una altra trobada, o sigui acorden que el que es volia acordar, si pot ser i hi ha acord, s’acordarà la setmana vinent, o d’aquí quize dies.
.
I jo pregunto,
.
-Quant ens costa a tots mantenir aquests cràpules? (primera mesura d'estalvi)
.
-Com pot ser que només hi hagi quatre gats a l’hemicicle? Aquests, no fitxen? On són els altres? I els paguem fins la darrera de les seves despeses, i els cotxes, i els ordinadors, potser fins i tot les p........ gresques, osti, ja! (prou, segona mesura d'estalvi, a pagar de la butxaca com tot cristo)
.
-Qui em pot explicar com es pot flexibilitzar el mercat laboral d’aquests, els que de veritat mereixen acomiadament sense sou perquè no “laboren”?
(Vaja, flexibles, ja ho són, fan cintura, finten i s’escaquegen tan com poden) (no treballen, acomiadament justificat, tercera mesura d'estalvi)
.
-Per què ells poden passar el dia del bar al despatx a mirar el feisbuc, a twitejar, a mantenir les seves formoses webs i a competir en seguidors, i encara diuen que això és feina? Uix, avui el sr Portabella deia que sí, que és un dels top five a internet!!! Vergonya!
.
-Pentinats, mudats i amb la manicura, ells poden decidir la nostra sort, el nostre futur?
-No us venen ganes de fer una lapidació col.lectiva, si voleu amb patates? Que penquin, collons! A arreglar forats de les carreteres, a netejar boscos, a suar la cansalada! A netejar vidres, a vigilar i cuidar avis, a netejar vàters, a recollir olives, a sargir xarxes... (quarta mesura d'estalvi i per ells de salut, exercici que repercutirà en els diners de sanitat)
.
N’estem fins al capdamunt! I encara els supersavis de la ràdio i els tertulians guais i xerrameques pocasoltes, presumeixen dient que els nostres polítics haurien “d’encapçalar la lluita i l’acord contra la crisi a Madrid, de part de la Catalunya capdavantera”
.
Apa, ja, a marejar la perdiu al desert, i doneu-nos les vostres eines, que potser els de a peu podríem fer quelcom de més profit, si més no, no perdríem tant el temps, que sabem el que ens costa viure! (la millor mesura, més treballadors, més actius, menys absentistes)

18 comentaris:

Striper ha dit...

Molt bo si senyora!!!

Arare ha dit...

tens tota la raó!

"Al poble, panem et circenses"

i el poble, anar-se-les empassant!

això de l'absentisme és escandalós, però no només "aquí". Aquí i allà (has vist alguna vegada ple el Congrés de diputats?)

jordim ha dit...

jaja, si señora. muchas verdades..

garbi24 ha dit...

Penjo al taulell d'anuncis de la moncloa....a veure si es donen per aludits

Blurps ha dit...

jajajajaja que bueno lo de "crápulas" pues sí, menudos crapulillas que están hechos, quedar para quedar, quedar para desquedar y quedar.... todo para mantener el teatrillo en marcha.

Clidice ha dit...

Un bon amic em diu que la vam espifiar desant les guillotines, que encara farien molta feina. Però veig que ens han ben ensarronat i ens tenen a tots ben collats amb la hipoteca i la por. Ja és ben bé el clàssic "cornut i pagar el beure" :(

Thera ha dit...

El que has dit és una veritat com una casa!! Per cert, jo també sempre m'he preguntat on són els de les cadires buides a l'hemiscicle?? Per què cobrar cobren!!

Toy folloso ha dit...

Tot això que dius fa emprenyar molt, fa pensar que l´augment de abstenció que generen aquestes vergonyes, no pot portar-nos res bo.
Però llavors surt la vena egoïsta i penso: amb la cara i la xerrameca que tinc, ja hauria d´haver intentat sortir de diputat, que cobraria un molt bon sou i no sembla pas feina de agafar-hi cap hèrnia (el fotut es que, en no haver superat el sisè de primaria, temo que m´han de sortir moltes mules a les mans, encara..).

Joan ha dit...

Prou de votar-los. Fan que el meu vot no representi res; són un insult al meu esperit democràtic - que està molt per formar encare, per cert.

kweilan ha dit...

Molt bo l'apunt. Si nosaltres faltem a la feina, sortim quan volem, llegim el diari, mirem el mòbil...ens cridarien l'atenció i veus a la tele com aquests diputats es comporten a la seua "feina" i al.lucines.

Anònim ha dit...

GENIAL MACA¡...PERO, A VOLTES NO PUC EVITAR UN PENSAMENT....QUI HAN TE LA CULPA?......
JUGANT AMB BCN.

Mon ha dit...

Ostres, ostres,ostres ahir veia per tv(nose quina) que als hemicicles hi ha pocs diputats i sense haver llegir aquest post pensava el mateix.....Oi que el poble es sobirà? dons patada al cul (per no dir a un altre lloc) i possem gent nova i Que un cop acomiadats que treballin fins els 67 anys

josep estruel ha dit...

T'adones que tot és sempre igual. nosaltres ens queixem però els seguim votant. Ara tots fan veure que treballen i fan pactes, criden entre si perquè altres recursos no els hi queden, però saben que tornaran a sortir a pesar de no solucionar res. Zel, es tracta de saber posar "tiritas" a una gran ferida. Això si, estem en un lloc on tot es perdona perquè no en sabem més.

I al cap d'uns mesos tu posaràs un altre post igual i jo et diré el mateix. I Sant tornemi¡

No es això companys, no es això.¡¡

Una abraçada.

Albert B. i R. ha dit...

Le ssessions al Parlament són insulses i no aporten res. Tant els preguntes com les respostes ja estan escrites i decidies abans de començar i els polítics usquen només una frase graciosa o d'atac al rival per a poder sortir als telenotícies i als altres mitjans. El nivell actual és molt pobre.

- assumpta - ha dit...

A treballar! i a guanyar-se les garrofes com tothom!

De fets... bens pocs, per no dir cap ni un! i de paraules moltes... massa!
i tot i això ni tan sols per a això serveixen doncs deixen l'hemicicle gairebé buit.
No són bons per a res, doncs al carrer!!!

el paseante ha dit...

Amèn. En el fons ets una lliberal. Fa poc, escoltava que els funcionaris costen cent mil milions d'euros l'any. A canvi de què? Val, salvem els mestres i els metges. Però i els altres?

Ferran ha dit...

Espero que el meu exili duri anys, si les coses al nostre país no canvien. Veure-ho de lluny fa menys mal.

Anònim ha dit...

Si no aportas soluciones es que formas parte del problema.