no tinc solucions...però en busco!

Diuen, si més no ho fan servir per exemplificar la manca d'imaginació i la (sovint) beneiteria humana, que si estàs fins dalt d'antibiòtic, per exemple, i el medicament no et fa efecte, el que fas és tornar al metge i demanar una altra solució. Diuen que si el metge és tan babau que en veure que allò no et soluciona el problema, doncs una de dues, o acceptes i et morts per seguir amb un tractament inútil, o canvies de metge.

.

Vaja, això ho fa qualsevol en totes les tasques, ho farà el pagès amb l'adob, ho farà el ramader amb el menjar, qui adoba el cuir o treballa metalls, qui fabrica bosses i qui envasa llet, i ho fan tots aquells que, quan s'adonen que quelcom no funciona, fan un canvi i introdueixen estratègies o remeis o materials nous. Perquè veient les conseqüències, busquen les causes.

.

Tothom? No, nosaltres, per molt que ens adonem del que no funciona, canviem de figura o de referent, però no fem cap altre canvi, no actuem de manera expeditiva ni exigent. Fa anys, una situació com l'actual ens hagués portat al carrer en pes. Ara, senzillament, molts es deixen seduir per la mateixa poma, potser d'un altre color, amb una altra etiqueta, però poma a fi de comptes.

.

I potser, no necessitem la poma, necessitem saber què ho fa que ja no sigui la solució. Que no ens cal poma, sinó plàtan. O pa.

.

I si anem a l'arrel i busquem la causa? I si en adonéssim que ja no val voler tornar a una vida anterior, sinó que el que cal justament és identificar i abatre allò que ens ha dut al col.lapse? Podem i hem d'exigir canvis de veritat, petits i grans. Hi ha d'haver un nou estil de prioritats. Reduir despeses? D'acord, comencem per les que no fan gaire falta.

.

Ells ens demanen estalvi i seny. A nosaltres? Nosaltres podem demanar i exigir que les administracions proposin polítiques d'estalvi, però començant per elles mateixes. Prou de paperassa inútil de publicitat que va de dret a reciclar i que ningú llegeix, prou de funcionariat etern que ningú controla ni rendibilitza. L'altre dia llegia que en una seu d'aquestes oficials on es "fitxa", un per torns fitxava per uns quants. Ja vam saber de quants informes d'informes de d'altres informes s'han fet. Per res.

.

Fem servir els diners pel que és imprescindible. Si no és necessari i útil, és prescindible. Cal canviar els portàtils cada vegada que es fa una reunió d'alt nivell? Fa molt mal veure luxes absurds, quan un sopa pa del dia abans i embotit ressec de la nevera. Fa molt mal veure grans caravanes de cotxes d'últim model per anar a una recepció oficial, i després empassar-te les culpes del teu mal cap per no anar sempre en transport públic.

.

No és una visió apocalíptica. El meu fill petit, amb 17 anys, em diu sovint, "no veus quin món?" Per molt que jo li anomeni coses ben fetes i actituds positives, hi ha una realitat innegable.