04 d’abril 2010

la llei del silenci


Serà per la setmana, potser per la sensibilitat, o per coses de la vida, el cas és que, suposo que com molts, vaig llegint coses del Vaticà. Ull, que dic coses del Vaticà, com estat, com a poder terrenal i mundà, que diuen. I com el poder que s’atorga, representant la grandíssima multitud de creients que hi ha en aquest món. Creients, persones que mereixen gran respecte. Creients en un missatge, en una manera de viure. Segur que comuna a molts d’altres creients, que hi ha pensament i maneres de viure que no tenen parets ni murs, que no es poden tancar sota cap nom ni cap església, entesa com a comunitat.
Vaig tenir l’oportunitat de fer una pregunta personal al bisbe de Girona, i justament li vaig fer en aquest sentit.
Què pot justificar que l’Església no sigui un mirall (com a comunitat,model i manera de viure) si vol promoure determinats valors?
Em va respondre que no podem confondre els termes, que església som tots. I tot allò que vingué després no ho comento, redundant.
.
I doncs, en dies com aquests, llegeixo sobre la “llei del silenci” que obliga als seus membres més reconeguts, els qui tenen càrrecs, a no denunciar actes punibles. La justícia ordinària no hi entra, segons el Codi Canònic de 1917, publicat pel Vaticà l’any 1922. Si denuncien, poden arribar a ser “excomulgats”.
.
.
“La Santa Sede siempre ha sostenido que un obispo no debía denunciar a la justicia civil a un sacerdote que haya admitido un crimen de pedofilia. La fórmula se conoce como la doctrina Bertone. Y fue teorizada en 2001 por el actual número dos del Vaticano en una entrevista a la revista católica 30 Giorni. "No excluyo que en algunos casos pueda darse una forma de colaboración entre la autoridad eclesial y la magistratura", declaraba Bertone. "Pero no tiene fundamento que un obispo, por ejemplo, sea obligado a ir a la magistratura civil para denunciar al sacerdote".
.
.
M'agradaria poder veure-ho d'una altra manera, però els fets són els fets, i per tant, em nego a callar, així com em nego a generalitzar. En dies com aquests, quan tothom celebra festes d'arrel religiosa, abans pagana, però celebrem, volem que tot sigui net com una patena. Justícia, només això.

13 comentaris:

Barbollaire ha dit...

És que, segurament, tenen mala memòria. O selectiva.
O simplement, als seus Nous Testaments els hi falta aquest tros, per exemple:
Mateu 18
"En aquella ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús:
- Qui és el més important en el Regne del cel?
Jesús va cridar un infant, el posà enmig d'ells
- Us ho asseguro: si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del cel.

Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel. I qui acull un infant com aquest en nom meu, m'acull a mi.

Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una mola de molí i l'enfonsessin enmig del mar.

Ai del món, on tants fan caure en pecat! Això no es pot evitar, però ai dels qui fan que els altres caiguin en pecat!

Si la mà o el peu et fan caure en pecat, talla-te'ls i llença'ls. Val més que entris a la vida sense mà o sense peu, que no pas que siguis llançat amb totes dues mans o amb tots dos peus al foc etern.

I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l. Val més que entris a la vida amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls al foc de l'infern."


Això que tant exigeixen a la resta de la humanitat, haurien de començar a posar-ho en pràctica ells mateixos.

Potser, i dic potser, el món se'ls començaria a mirar d'una altre manera.

Però mentre es creguin en possessió de la veritat absoluta i eterna i amb butlla pel perdó dels SEUS pecats...

Perdona si és una sortida de to... però és que les coses que afecten els nens, em poden...

Petonet dolç, carinyo. :¬)*

Mireia ha dit...

Mira ni fet expresament, acabem de publicar unpost en el mateix sentit que el teu. vergonyós tot plegat

Garbí24 ha dit...

Mare de deu quina creu que porten!!!
algu els hauria d'ensenyar maneres

rebaixes ha dit...

Encara diria més. parlen de pecat i no accepten el seu pecat. Que representen doncs? No dic més per que molt has dit i tot lógic i real. Anton.

Violeta ha dit...

Zel, aquí tots ens hauríem de posar d'acord i cremar-los d'una vegada en una gran foguera.

Anton, penso com tu. Em surten els disbarats més grans de la boca i l'ànima quan aquests cabrons ( i molts d'altres, que també n'hi ha, malauradament )es creuen amos de la llibertat i innocència dels nens. Qúe és el més preciós que hi ha al món.

Petons.

Violeta ha dit...

Perdó, volia dir Barbollaire, no Anton.

Anònim ha dit...

ESTIC CONVENCUDA QUE TOT AQUEST "MERDER",ES UNA LLUITA DE PODERS DINS LA CUPULA VATICANA.
DE SOBTA...TOTS TIRAN DE LA MANTA,
I ELS INFANTS UNS INSTRUMENTS EN MANS DE QUI SIGUI.....
TOT PLEGAT QUIN FASTIC¡.
JUGANT AMB BCN.

Cèlia ha dit...

Enguany, quan vaig anar a Roma, em vaig esgarrifar. Com s'ajuden els uns als altres, governs molt corruptes pero defensant l'esglèsia, i quin poder i quants diners! quanta vergonya haurien de tenir... son els mateixos!

Manel ha dit...

Sí, vergonya haurien de tenir però la cúpula eclesiàstica no la coneix. S'atreveixen a adoctrinar, a sentencià què està bé i què no. A assenyalar i condemnar. Això sí, sempre que no siguin dels seus. En tal cas ho tapen i esperen a que les aigües tornin a la seva llera. Mentrestant, augmenten les contribucions a les declaracions de renda...

Anònim ha dit...

No és precisament una pràctica de democràcia interna, tot el contrari. La meva pregunra és: com es deuen sentir? La cara del bisbe de Girona, quina era?

Joana ha dit...

Aixó sí, amb tanta merda com tenen i ells es permeten jutjar la resta de persones...
Fan fora divorciats/es, no deixen comulgar qui hagi votat la llei d'avortament etc...
Però els seus delinqüents, segueixen al seu lloc.
Patètic!

Elfreelang ha dit...

Encara que que acostumo a llegir-te no crec haver-t'ho dic i aprofito ara: tens un bloc encomiable pels continguts sobre els que escrius...i et felicito sincerament...en quan a aquesta llei del silenci...és vergonyós , indignant i tota la rastellera d'adjectius més nefasta que hi ha en el diccionari se'm queda ben curta...l'església no ha estat mai una institució que em mereixi respecte ( sí els creients i els qui veritablement posen en pràctica allò d'ajudar als altres i s'ho creuen ) ho trobo indignant, estan corrompen el quid de la seva existència...com poden tenir la barra de jutjar comportaments d'altri?

Macondo ha dit...

Deu ser que a alguns els agradaria viure encara en països on la separació de les lleis civils i les religioses no fossin efectives.