la llei del silenci

Serà per la setmana, potser per la sensibilitat, o per coses de la vida, el cas és que, suposo que com molts, vaig llegint coses del Vaticà. Ull, que dic coses del Vaticà, com estat, com a poder terrenal i mundà, que diuen. I com el poder que s’atorga, representant la grandíssima multitud de creients que hi ha en aquest món. Creients, persones que mereixen gran respecte. Creients en un missatge, en una manera de viure. Segur que comuna a molts d’altres creients, que hi ha pensament i maneres de viure que no tenen parets ni murs, que no es poden tancar sota cap nom ni cap església, entesa com a comunitat.
Vaig tenir l’oportunitat de fer una pregunta personal al bisbe de Girona, i justament li vaig fer en aquest sentit.
Què pot justificar que l’Església no sigui un mirall (com a comunitat,model i manera de viure) si vol promoure determinats valors?
Em va respondre que no podem confondre els termes, que església som tots. I tot allò que vingué després no ho comento, redundant.

.
I doncs, en dies com aquests, llegeixo sobre la “llei del silenci” que obliga als seus membres més reconeguts, els qui tenen càrrecs, a no denunciar actes punibles. La justícia ordinària no hi entra, segons el Codi Canònic de 1917, publicat pel Vaticà l’any 1922. Si denuncien, poden arribar a ser “excomulgats”.

.

.

“La Santa Sede siempre ha sostenido que un obispo no debía denunciar a la justicia civil a un sacerdote que haya admitido un crimen de pedofilia. La fórmula se conoce como la doctrina Bertone. Y fue teorizada en 2001 por el actual número dos del Vaticano en una entrevista a la revista católica 30 Giorni. "No excluyo que en algunos casos pueda darse una forma de colaboración entre la autoridad eclesial y la magistratura", declaraba Bertone. "Pero no tiene fundamento que un obispo, por ejemplo, sea obligado a ir a la magistratura civil para denunciar al sacerdote".

.

.

M'agradaria poder veure-ho d'una altra manera, però els fets són els fets, i per tant, em nego a callar, així com em nego a generalitzar. En dies com aquests, quan tothom celebra festes d'arrel religiosa, abans pagana, però celebrem, volem que tot sigui net com una patena. Justícia, només això.