Europa, la vella Europa, s’acaba, podrida, corrupta, per mor de la seva tolerància a la dictadura dels tecnòcrates, dels especuladors sense escrúpols, per l’abandó d’allò consubstancial a tota democràcia de drets socials ben fonamentats.
.
Posats als peus de la dama de ferro, ja fa uns anys, es va acceptar callar, deixar en mans d’altri, en el seu cas els botxins neoliberals, el futur basat no pas en la persona, sinó en el producte, sense control dels bancs ni dels diners fantasmes, com una mena d’onada de veure la vida només en funció del beneficis, els moviments borsaris, sense atendre a cap ordenació ni contrapartida estatal.
.
Fantasmes, pirates, alguns corsaris treballant a sou de qui comprava des de l’ombra,(tornem-hi, especulació i més especulació), mentre la vida dels treballadors anava empitjorant, mentre ens havíem d’anar empassant galetes de cianur de retalls socials, laborals, de drets essencials per conservar la dignitat.
Fantasmes, pirates, alguns corsaris treballant a sou de qui comprava des de l’ombra,(tornem-hi, especulació i més especulació), mentre la vida dels treballadors anava empitjorant, mentre ens havíem d’anar empassant galetes de cianur de retalls socials, laborals, de drets essencials per conservar la dignitat.
.
I es queixen del que passa a Grècia? La dignitat només es recuperarà ara a cops i a crits, perquè ja no hi ha diàleg possible, perquè ells ens venen (ens roben) diàlegs i pactes suposadament constructius tancats en un despatx (en secret i sense testimonis), mentre em temo que parlen de bajanades i posen el seu sou a bon recer. Aquesta Merkel, aquest Sarkozy, els nous déus del despatx, que s’arromanguin de mànigues, que pinten bastos, i ells són minoria, els pobres i desenfeinats, els exclosos, són gran majoria, que es farà forta a força de cops.
I es queixen del que passa a Grècia? La dignitat només es recuperarà ara a cops i a crits, perquè ja no hi ha diàleg possible, perquè ells ens venen (ens roben) diàlegs i pactes suposadament constructius tancats en un despatx (en secret i sense testimonis), mentre em temo que parlen de bajanades i posen el seu sou a bon recer. Aquesta Merkel, aquest Sarkozy, els nous déus del despatx, que s’arromanguin de mànigues, que pinten bastos, i ells són minoria, els pobres i desenfeinats, els exclosos, són gran majoria, que es farà forta a força de cops.
.
Hem pagat per les pensions, hem pagat per la sanitat, hem pagat per tenir un treball que sostenia una gent gran que ara veuran com el seu misèrrim sou de jubilat s’escurça, (molts no en tindrem)i ens permetem criticar la generació que no estudia ni treballa, quan no tenen ni possibilitats de treball ni s’esmerça esforç en fomentar el goig per l’estudi. Ells han après dels “liders”, que el treball no dignifica l’home, que "mola" més ser un broker sense escrúpols o un lladre de guant blanc, (que a ells no els passa res)
Hem pagat per les pensions, hem pagat per la sanitat, hem pagat per tenir un treball que sostenia una gent gran que ara veuran com el seu misèrrim sou de jubilat s’escurça, (molts no en tindrem)i ens permetem criticar la generació que no estudia ni treballa, quan no tenen ni possibilitats de treball ni s’esmerça esforç en fomentar el goig per l’estudi. Ells han après dels “liders”, que el treball no dignifica l’home, que "mola" més ser un broker sense escrúpols o un lladre de guant blanc, (que a ells no els passa res)
Que és gairebé inútil voler canviar res, que som esclaus i seguim sota el jou del poder que només hi és per perpetuar-se a si mateix.
.
Vive la resistance!
.
Vive la resistance!
15 comentaris:
Joder, Roser, que podcast; gracias. Ya cuando he escuchado "My Sweet Lord", me he sentido con aquella fuerza de libertad, del truncado sueño de los 70, que me recuerda que es necesario soñar para derribar fronteras...!!
Nunca como ahora hubo tantas y tan sutiles formas de esclavitud, casi imperceptibles para la mayoría de los bipedos implumes de este planeta...
Dejaré un par de días colgado este pdf que quiero compartir contigo, en esta dirección:
http://www.coceder.org/tablon.shtml?idboletin=50&idseccion=717
Avui estàs molt "guerrillera" però tens raó.
Són temps de canvis:
La globalització, les noves tecnologies, l'eclosió dels països emergents, el canvi climàtic, la fugida cap al nord dels pobres del sud, el terrorisme internacional i com sempre els rics i poderosos grups multinacionals dominant el món, com els antics senyors feudals , els rics cada vegada més rics i els pobres cada cop més pobres, la classe mitjana que era el motor de l'economia desapareix poc a poc, neix la dictadura del funcionariat i les borses deixen de ser el termòmetre de l'economia i es converteixen en un mercat de especuladors ... Ja! Ja! el panorama és desastrós.
Però com sempre tot s'arreglarà, arribarà una nova etapa de tranquilitat i equilibri i al cap d'un temps nous problemes i tornar a començar ... però això ja serà una altra història.
Bona nit Zel.
Magnífica reflexió, faré l'enllaç amb la meva Revolució Francesa. Has estat lúcida i contundent, felicitats i petons.
llucida? ay! el meu catalá de la franja!
un discurs apte per ser penjat a les places dels nostres pobles. El mal: algú s'hi sentirà cridat? potser només quan li toquin la butxaca i prou. Ai aquells temps de la solidaritat obrera!
jo estic amb la línia de l'article, em sembla important aquest testimoni, i penso que el model és aquest, la lluita, el cos a cos amb un sistema totalitari que es diu capitalisme i que marca, condiciona i deforma la vella democràcia. És significatiu que sigui a la Grècia classica on neix el mot demcràcia i que siguin les classes treballadores i estudiantils d'ara les que marquin amb el dit el causant de tot aquest desastre: el capitalisme.
Capitalisme no és compatible amb democràcia.
Tampoc era compatible el fals socialisme sovietic.
La democràcia des de baix, es consolida guanyant posicions al carrer, a les assemblees, en els moviments i fomentant formes de participació al marge dels dictats del mercat.
salutacions i revolta!
Com a declaració de principis està molt bé. Llàstima que les declaracions de principis només serveixen per aixó, per fer brindis al sol, que a l'adolescència està molt bé perque és el que toca, però després... quina llàstima que entre tants declaradors de principis no hi hagi ningú que aporti idees concretes amb les que fer quelcom a més de cridar i fer boniques declaracions de principis. En fí... haurem de continuar intentant quelcom encara que sigui sense tanta brillantor i enmerdats en la mediocritat.
De totes maneres, moltes gràcies per la romàntica declaració de principis. El cartell és molt bonic.
doncs jo penso que les alternatives que es pugui derivar d'aquesta magnifica declaració de primcipis transcendeixen el romanticisme i el brindis al sol que suggereix l'amable Julia.
El programa està en la lluita, en la construcció de formes diferents de vida i en les resistències constructives:
cooperatives,
altres maneres de fer cultura,
okupacions,
solidaritat entre la gent
menys mercantilització de les nostres vides.
no esperar que ens facin la feina els gestors politics i economics dels sistema, fer el que podem fer des de baix, al costat de la gent i no resignar-se a l'inutil seguiment de consignes de resignació i conformisme.
No és una "bonica declaració de principis", és quelcom més, és la modesta rebelió dels que no es resignen. I això és el que m'agrada de l'escrit de la Zel.
A la fi, els opresors i dominadors també escriuen, manipulen i acostumen a rebutjar i caricaturitzar escrits i idees com les que escriu la Zel, i que molts compartim.
salut i revolta!
capitalisme i democràcia no rimen!
Buf ... m'ha semblat tornar a una assemblea d'universitat a les darreries del franquisme. Música inclosa. Doncs som-hi, per què no? Si senyora, zel, m'agraden les teves proclames. Som-hi!!!!
...."a l'adolescència està molt bé perque és el que toca..."
Julia, jo tinc 51 anys, potser soc adolescent, però a aquesta edat ja no baixo del vaixell de Grècia i faig el que puc, amb el somriure, i si cal, amb la revolta més senzilla i propera.
ens podem equivocar de politica i de maneres de fer, però del que no ens equivoquem és de combat i d'enemic.
La resta, com tot, mereix el dubte, el descans i les incerteses més raonables.
Però els que manen no descansen ni un moment, de fer diners, de fer negocis, de fer poder.
Amics, amigues, Júlia, amb tot el meu respecte, que te'l tinc i llegeixo amb goig el que dius i penses,
Ja fa molt temps que m'he cansat (ens hem cansat) que d'això en diguin declaració de principis, i tot darrera ens vulguin fer creuere que som il.lusos que no tenim receptes, sí que en tenim, el que no tenim és poder per fer canvis, perquè el poder per canviar l'han monopolitzat els polítics, i abans que ells, els diners en mans de societats i entitats que no sabem ni on són ni qui són realment.
Només a la mà de la majoria dels desafortunats està el poder recuperar el que per llei i per justícia social ens pertany, la justa compensació a anys de treball i sacrifici. No volem pagar els plats trencats, mentre ells tenen vaixelles noves, una per cada dia de l'any!
Gràcies, gràcies per ser-hi!
Zel, tens tota la raó del món. Això que escrius-descrius és l'amarga realitat a la qual hem arribat després d'un procés irreversible en el que polítics, buròcrates i especuladors han fet apologia de la corrupció, a càrrec de tots els treballadors i persones honestes i veritablement demòcrates.
Cal plantar cara de nou, sortir al carrer, cridar. Però si no ho fem tots junts, no servirà de res. Ens hem de treure de sobre la covardia i unir-nos de nou. I els nostres polítics incopetents saben que això no ho farem.
La música genial.
Una abraçada, Zel.
Incompetents, volia dir.
Una suerte que sigan existiendo, al menos, contestablogs.
Felicidades por el tuyo.
Publica un comentari a l'entrada