19 de maig 2010

vida

l'únic cert que tinc
m'ho retorna un mirall clar
reflexos nítids
:
:

14 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

Reflexos preciosos , dins d'ells el teu nom..... sembla que bufi vent nou, no?

Carme ha dit...

Quins miralls! Són una passda de vida! Bona nit, preciosa!

Albert B. i R. ha dit...

Què clar i net! De quin lloc es tracta?

CALPURNI ha dit...

Compte! Els reflexos no són la realitat.
Salut.

Joana ha dit...

El que dura tota la vida només és la pròpia vida :)
Petons de bona nit emmirallats!

zel ha dit...

Bonics, eh? Són de després de la pluja, la setmana passada, el riu ter al seu pas per Colomers! Em vaig enfangar fins al genoll, però la vista s'ho valia!

sànset i utnoa ha dit...

Ostres, era el riu Ter?

Per un moment he pensat que era l'Ebre al seu pas per la Cubeta, t'ho asseguro!

Molt maca la imatge. Sempre val la pena passejar per la ribera.

*Sànset*

Jordi Casanovas ha dit...

i no saps pas com enyoro el riu...

Jordi ha dit...

Espero que els miralls mai puguin dir mentides...

Ada ha dit...

Qué bonic!!! Dónen ganes de tirar-se a l'aigua!

joanfer ha dit...

Veig que l'Ada m'ha tret el comentari... ;P
I sí, donen ganes de llençar-se sense rumiar-t'ho!!
Unes fotos precioses... ;)

rits ha dit...

unes fotos espectaculars!! les pluges donen vida als rius!!!!

el paseante ha dit...

A la natura no li afecta la crisis. N'hauríem d'aprendre.

Hada Isol ♥ ha dit...

Que espejos más hermosos,cuanta paz me dán tus fotos y tus letras,Zel es hermoso pasar por aqui te mando un fuerte abrazo y te deseo buen fin de semana!