18 de juliol 2010

169è Joc literari JM Tibau. Estratègia.



Mmmm, pensa-ho bé, Joan.
Allà juguen. Sí, és clar, ells juguen i salten, però fa temps que caminen sols, jolines, que diu en Pau. I jo, pobre de mi, encara no fa ni un dia que m’he pelat el nas i tinc els morros botits.

Hi vaig? Ostres, no sé si deixar la cadira. Poden passar dues coses. O cau la cadira o caic jo. Si cau la cadira, rebo. Si caic jo, rebo. Pensem. Sempre puc dir que no en tinc ganes, de jugar. La mama bé m’ho diu que no té ganes de venir al parc quan s’estira al sofà a mirar la tele...

Mmmm, a veure, d’aquí al pal del tendal hi deu haver, uns...tres metres? No sé, el papa sap més que jo de comptar, però és lluny, jolines, molt lluny. I els nens pla! Aquells sí que són lluny! Home, tan lluny com la lluna tampoc, però són molt lluny.

No m’agrada estar sol, però tinc por de deixar la cadira. No et preocupis, cadira, no et deixaré sola.

Va, Joan, pensa, pensa, una idea, sisplau... jatà!


-Mamaaaaaaaaaaaa! Correeeeeeee! Tinc pipííííííííí! M’escapaaaaaaaaaaa!!!

6 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

de vegades donar un pas endavant ens fa por, com als catalans.
Gràcies per participar

Carme Rosanas ha dit...

Una bona solució, quina mare no correria?

Paraula de comprovacio: Torni... tornaré, tornaré, però podeu tutejar-me, comprovadors, si us plau! :)

el paseante ha dit...

Bon relat. Es nota que coneixes els nens :-)

M. J. Verdú ha dit...

Zel, passava a desitjar-te un bon estiu i unes bones vacances. Petonets

montse ha dit...

Cal ser valent i fer el primer pas.

Salut!

La Meva Perdició ha dit...

Força divertit. I molt ocurrent. Felicitats pel relat. ^_^