19 de juliol 2010

Relats Conjunts. Resum històric.



El gran capital dedicà bona part de finals del XX i principis del XXI a engruixir les pròpies arques. Amuntegant diners, els totpoderosos s’apropiaven de poder i riquesa en ferotges absorcions d’empreses i bancs fins aleshores prou solvents. Estava ben planificat, primer el col·lapse, després l'obligada rendició.
.
Cap a mitjans del XXI, eren només tres o quatre els qui tenien tot allò acumulable a les seves mans. Masses ingents de treballadors, qualificats o no, vagaven en busca de qualsevol oportunitat per sobreviure. La fam s’estengué com una taca d’oli, i perderen el poc d’humà que els quedava. Ja ningú tenia fills, sabent que no hi havia possibilitat d’alimentar-los. El mar havia pujat molt, i les ciutats costaneres, soterrades sota les aigües, eren només record passat. Molts, acostumats a treballar només amb màquines, eren incapaços de sobreviure en aquell món sense rutines.
.
La producció minvà, primer per feblesa, després per falta de mans. Més tard, ja no hi havia res a produir, ni calia, perquè dels pocs que quedaven, cap podia comprar.
.
Finalment, quan ja res hi havia per consumir, no va quedar cap més solució. Es devoraven uns a altres.
.
I ara, de què viuràs quan només quedis tu?
.

10 comentaris:

Miquel Casellas ha dit...

no crec que arribem tan lluny, pero una mica de tot plegat hi ha. la cosa està fotuda.

Albert B. i R. ha dit...

Espero que la humanitat no acabi com relates. No ens ho mereixem!

Elvira FR ha dit...

Ens cruspirem un a un els membres del TC amb pebre i sal i molt bicarbonat!

XeXu ha dit...

Un futur molt negre ens espera si tens raó. Encara que sigui un relat, fa esfereir. La imatge és molt escaient.

el paseante ha dit...

Coi, quin optimisme, noia.

sànset i utnoa ha dit...

A veure si es pot retroalimentar, perquè si no ho té cru (...)

*Sànset*

Laura T. Marcel ha dit...

En resposta al missatge que em vas deixar en el meu blog veig que si, que tenim força coses en comú, inclus el sector en el que ens movem. Ara, tot i que el futur no es veu gaire clar, no comparteixo la teva visió catastrofista. Uff, quina por!!! Per cert, vas a les trobades dels Amics de l'ofici?

Tondo Rotondo ha dit...

Una abraçada Zel... m'agraden molt les teves sempre tendres paraules, tendres i desprovistes d'edulcorant, que van a l'arrel.

Per a mi és un petit honor (de debò) que el Connexions t'hagi agradat des dels teus inicis blocaires.

Una abraçadota wapa!

Tondo Rotondo ha dit...

I sobre aquest post a vokltes podem pensar en aquest futur negre, negre... però la humanitat penso que se'n sortirà, se'n sortirà i podrà fruïr com ara llegint aquests pensaments que són això: avisos.

Salut!

Pere ha dit...

Això és una Apocalipsi, però sempre en queda un per poder explicar-ho.
És un d'aquells que diem que: "viu de l'aire" ...

Bona nit Zel.