27 de juliol 2010

300 indis

Això diu la notícia d’ahir, 300 indis contra un nou embassament a l’Amazones. Pobrets, ells amb arc i fletxes, contra els totpoderosos interessos de qui sigui. Perquè hem arribat a un punt que el “qui sigui” ja no importa, anem sempre a parar allà mateix.
.
Ens queda la resistència dels 300 indis. Ells lluiten pel futur en una guerra ridícula i perduda, què són 300 indis? la notícia que fa somriure a molts en un diari...
I quant n’hauríem d’aprendre d’aquesta lliçó! Fixa’t tu, vacances fins i tot de pensar. Anem fent la viu viu, que qui dies passa, anys empeny...
.
On veus al diari en aquest temps col·lectius que segueixin amb les seves lluites per reclamar el que ens prenen? (perdó, els controladors aeris, secta elitista que cobra uns 700.000 euros l’any per cap, aquests sí que lluiten de manera amagada)
.
Qui pensa ara que la maquinària (els de les jerarquies, els porcs de sempre encara que el nom vagi canviant) segueix treballant de manera inexorable i que passarem un hivern molt, però que molt fred?
.
Sembla que només som capaços de fer tronades i focs escadussers, petarrellades, que s’apaguen ràpid tot i que costi anys encendre’ls. I després, tornem a ignorar el rumb que pren la societat quan calladament accepta ser subjecte d’una classe dirigent ancorada en el perpetu benestar.
.
Però que no ho veieu? si ara ja ni ens donen les engrunes, si qüestionen i esbocinen poc a poc però sense pausa el futur de totes les conquestes socials dels darrers 50 anys, si ni tan sols sabem si tindrem dret a jubilar-nos dignament després de pagar tota una vida. I no veig jo que els nostres joves,(i no tant joves), els desesperats que busquen feina, siguin capaços de fer com els 300 indis. No en tenen tota la culpa, però.
.
Per fer honor a la veritat, i pensant-ho bé, queden pocs caps a la tribu capaços d’encomanar aquest esperit. I els pocs que queden, es marceixen de soledat, que fa temps que no hi ha cap trobada de vells guerrers, aquells a qui no importa ni l’aparença ni l’origen, només el benestar del col·lectiu.




En fi, es busquen guerrers capaços...

7 comentaris:

Què t'anava a dir ha dit...

al final els posaran en un park temàtic perquè no molestin

Clidice ha dit...

som força autistes amb el món que ens envolta i ens pensem que "tot el món" som nosaltres.

Lázarus ha dit...

Si els indígenes fossin de color blau i tinguessin 3d incorporat tothom s'uniria a la seva causa. La culpa es seva per ser pocs carismàtics.

Garbí24 ha dit...

Maleït diner i l'ànsia de poder de molts.....no dupten a trepitjar a qui sigui

Anònim ha dit...

Vivim en una societat que està massa acomodada. No sé si seríem capaços de mobilitzar-nos com han fet aquests indis. Tan de bo!

Carme Rosanas ha dit...

Potser els indis tenen las eva causa perduda, però tenen l'esperit de lluita i nosalters el perdem cad a dia una mica més, i tens raó ens falten caps de tribu, savis i vells guerrers, que busquin el benestar del seu poble.

Manel ha dit...

Realment penós! L'ésser humà, quant més "civilitzat", més BURRO és. L'únic què fa és destruir-ho tot i córrer per a la seva pròpia exterminació. Ens hauríem de incloure tots perquè poc fem per a lluitar, ni que fos com aquests indis, amb armes rudimentàries, per una causa quasi perduda però, segur, amb un mínim de esperança i molt d'orgull.
salut i terra