avui ja es pot veure

vacances, primer tastet...

el mar té tot el que un necessita per retrobar-se amb si mateix, de la placidesa més lleugera, als espadats de vertígen...

salvaguardar-se per no cremar-se...

(ja ho sé, ja, que està malvist tapar-se el cos sencer...)

babejar amb postes de sol impossibles... i això sense sortir de la porta de la casa que t'acull ...

tant a nivell de mar com des de les coves, quan el sol s'acotxa. és cada dia un nou espectacle, els ulls no es cansen...

platges gairebé verges, coi, que aquí no n'hem guardat així...

paisatges de meravella, sorra blanca, silenci, poca gent...

però també té això, que quan arribes, et pots trobar amb sorpreses com aquesta, el teu noi s'ha llençat de les roques, i encara has de donar gràcies per la sort... això és d'ahir, els punts ja estan prou curats, però hi ha un foradet que...

i això que el cop és de divendres passat...


per cert, per segona vegada m'he enamorat de la parla menorquina, i no us creieu si us diuen que no en parlen, és mentida, és la parla corrent i habitual de la gent de l'illa... i em vaig comprar dos llibres de contes que són una joia!