vacances, primer tastet...
el mar té tot el que un necessita per retrobar-se amb si mateix, de la placidesa més lleugera, als espadats de vertígen...
(ja ho sé, ja, que està malvist tapar-se el cos sencer...)
babejar amb postes de sol impossibles... i això sense sortir de la porta de la casa que t'acull ...
babejar amb postes de sol impossibles... i això sense sortir de la porta de la casa que t'acull ...
tant a nivell de mar com des de les coves, quan el sol s'acotxa. és cada dia un nou espectacle, els ulls no es cansen...
platges gairebé verges, coi, que aquí no n'hem guardat així...
18 comentaris:
mi querida amiga Roser!
qué alegría verte aquí-te ves hermosa!- de vacaciones en ese bello lugar ¿me llevas? cómo me gustaría estar ahi, cómo me gustan esas playas!...por aquí hace tanto frío!
Quiero y deseo que pases estos días de maravillas!!!
te mando un abrazo gigante y el cariño de siempre!
...siempre te quiero!
besos
Adal
ostres tu, que be que te senten les vacances, estas *de muerte!!*
i a aquest teu noi....vigila'l
(sort que de jove son uns *capdurs*)
segueix aixis...
petonets
Si no cal anar massa lluny per gaudir d'un entorn espectacular, ja es veu. Però quin ensurt aquest trau, oi?
Quin ensurt!!!
La resta.... preciós!
Quina enveja! ( bé, del trau , no?)
Disfruta!!!!
El teu fill que es millori!!
envegem el que no tenim, jo tinc per dir-ho d'alguna manera vacances, forçades, permanents...
m'ocupo, és clar però no trobo el filó que em permeti viure amb un mínim de benestar.
salut i que gaudeixis d'aquest moments, llocs i amb la gent que ho comparteixes, això d'alguna manera és la felicitat, oi?
una abraçada.
Joan
Doncs no està gens malament! Es veu que són uns dies molt aprofitats!
Ets una privilegiada. Tant pel primer com pel segon. Celebro que no hagi passat res. Només l'ensurt!
Sabeu com es fa? Un va guardant engrunes durant tot l'any, les posa en una guardiola i després, allà pel febrer compra un bitllet de la millor oferta...
Aquests apartaments, a Cala Blanca, estan molt bé de preu, uns quaranta euros al dia, comptant que en el nostre només erem tres i podíem ser-hi quatre, més barat, és clar...si un vol tranquil·litat, i tracte de família,i a més la piscina al davant, molt poca gent... el recomano a tothom que pugui escapar-se uns dies. És clar que menjàvem a "casa", res de restaurants, només un dia per no dir, però es pot fer sense desgabellar-te la butxaca. I es pot reservar molt abans, així que ja saps què has d'estalviar...
Apart. BlancCala, Ciutadella, Menorca.
Llàstima que vuit dies passen volant...
Ara mateix em moro d'enveja (i de calor...).
I que l'ensurt se us oblidi ben ràpid!
*Sànset*
apa a gaudir de tot plegat
Ai mare meua!! quin mal que s'ha fet!!! I no t'ha donat un atac d'histèria en veure el bac del teu fill?? Pobret...
Però si, preciós el paisatge... quines matinades més boniques Roser! (i qué reguapa que ets!!!)
Una abraçada!
ooooh, quina enveja!!! espero que el trau hagi quedat només en un ensurt!
Quina preciositat de lloc. A mi també m'agrada la parla menorquina (no hi he anat mai però al mercat on jo compre hi ha un noi de Menorca que té una parada de formatges i tot això).
Salut.
Zel, m'alegro de les teves vacances tan fantastiques... i es que Menorca es preciosa.
Petonets,
Perfavó! estava jo al.lucinant amb les fotos de les vacances, especialment amb dues de belles com dos sols, quan... osti, pobre nano, quin ensurt es devia endur! :(
Que no hagi estat res més que la cosa aparatosa que ens mostra la foto! :((
Ara fa molts anys que no trepitjo l'illa de Menorca i me n'han vingut moooooltes ganes!
I la jejeguiri està guapíssima! :)
Deu n'hi dó el trau! Són les cicatrius de les guerres de joventut! ;) Tant de bo totes fóssin aquestes i quedéssin amb ensurts!
Una abraçada, zel!
Publica un comentari a l'entrada