26 de juliol 2010

baobab

crema abrusador el sol del migdia
fugir és impossible,
rebre’l impensable,
acollir-lo és morir socarrat com la terra erma...
.
només tu, i el teu inmens poder
com un baobab a la sabana de la vida
em guardes embolcallada amb els teus braços
de totes les intempestives tragèdies
quan s’acosta el capvespre de qualsevol dia
.
tu, el meu recer i la meva font.
el meu far d’Alexandria.

(ja sabeu, seguim amb les Itineràncies Poètiques)


8 comentaris:

Mireia ha dit...

Quina foto més xula, el text tamb´eh?
Mira és que no sé perquè m'agraden els baobab

deomises ha dit...

Hola, et deixo el germà del teu baobab

Tragèdia a la intempèrie

Per saber que t'he tingut, he hagut de perdre
La màgia de la matinada besant-te i explorant
Cada centímetre de la teva nuesa, el repòs
De vetllar-te les parpelles mentre dormies.

I el desig per escriure't versos a la pell
Es difumina, fins a dissipar-se, en l'amalgama
D'hores d'isolament, en l'aiguabarreig de llot
I de plors que ofega l'esperança del retorn.

I no calla aquesta veu malenconiosa; em parla
Amb insistència, mots penosos i tristos perquè
Sigui capaç d'omplir aquesta buidesa deixada
En cada solc del meu cos, en el sord batec.

Per saber que t'he tingut, les mans esdevenen
Esvorancs que ja no retenen el pes de les pedres.



d.

Magda ha dit...

Com voldria, ara mateix, saber on és el meu far d'Alexandria

Joana ha dit...

L'altre dia feien un reportage d'aquests arbres a la tele i m'hi vaig quedar badocant.
El text com sempre...bo!
Bon estiu Zel!!

Què t'anava a dir ha dit...

inclus el nom és suggerent

sànset i utnoa ha dit...

sempre m'han semblat uns arbres molt curíosos. No només per ells, sinó també pel nom.

I ens ho saps ambientar. Sembla que en tingui un a l'oficina!

*Sànset*

deomises ha dit...

I també aquí, et deixo el seguiment extraoficial de Sota l'estora, que encara no l'has penjat...:

Bitàcola

Assenyalo les paraules
En el calendari de la vida,
Les marco a foc per si s'oblida
Enmig d'hores barjaules,

I sé del cert que són nostres,
De qui les ha sentides endins
I vol reflectir-ne brins
De claror en eterns llostres.

Tornaré una i una altra vegada
A mirar l'horitzó d'allò creat
I m'embadaliré del resultat.

Avui, davant de les portes obertes
Omplo un nou full amb imatges certes
En la bitàcola de la mirada.



d.

merike ha dit...

Una foto meravellosa!
Has de ser tan perfecte:)