25 de juliol 2010

buscant arrels...

Ja sé que són la nova esperança de molts. Però tinc el mal vici de creure'm els instints, i la crida d'atenció que em provoca la barreja de tres capdavanters tan heterogenis, amb una mena de sortida endavant que ha buscat arrels en una altra "Solidaritat" que tenia cartells de propaganda com aquests, doncs em fa pensar.
De fet, els polítics, si ens n'hem de refiar pel que fa a la feina que haurien de fer, han de tenir una bona base de formació, en el benentès (donem-ho per fet) que inevitablement han de recollir els anhels del seu país. I, què voleu, una cosa és el clam, i l'altra la resposta. El meu interrogant és aquest, perquè jo vull saber més enllà del clam d'independència, coses com...
-vull respostes a com serà la seva política social, tangible i clara, que ho entengui des de l'obrer fins al senyor, que sapiguem quina és la ideologia que els sostè, perquè això és important, ja hem patit massa conseqüències de barreges fetes a mida per poder governar, està clar?
-vull saber quina serà la seva política econòmica, clarament, i sense "fulls de ruta", que n'estem farts d'aquestes frases importades de països on el que val és la guerra, i entenem millor paraules com planificació, objectius, propòsits i fites a acomplir amb dates, noms i números.
-vull saber com es financien, d'on surten els diners i quina és la seva qualificació professional pel que duran a terme. Que això no és pas un club de futbol, què caram. Sí, ja ho sé, està ple d'advocats, economistes i... però ara ja hem fet la manifestació, ara volem saber què faran, com ho faran i amb qui ho faran. Clar i català.
"De prosperar, la gran coalició independentista anunciada aquest dimarts per Joan Laporta, Uriel Bertran i Alfons López Tena hauria de concórrer a les eleccions com a 'Solidaritat catalana per la independència', ja que el partit 'Solidaritat Catalana' està registrat des de 1980. En aquelles primeres eleccions al Principat, el líder de la formació era precisament l'exsogre de Laporta, Juan Echevarria Puig, que va articular un partit d'ultra dreta i espanyolista, totalment contrari a l'esperit de la Solidaritat Catalana de 1906 i a l'aliança independentista que proposen ara." extret d'aquí



O sigui, que no durin dos anys, i acabin barallats i dissolts, entre els qui eren clarament oposats a nivell ideològic, perquè això és molt important a l'hora de fer política. Esperarem. Però amb quatre ulls.

13 comentaris:

XeXu ha dit...

Vaja, sembla que aquí no hi ha ni un pam de net tampoc. Moltes paraules, però si escarbes una mica surt de tot. Ja veurem, em sembla que les properes eleccions seran molt complicades, com ho podem fer per saber qui són els menys dolents...?

Mateo ha dit...

Saludos, Zel...Soy andaluz y no debería entrar en lo que no me incumbe, pero como siempre he visto tu blog como un espacio de libertad, permíteme que meta el dedo...Los inventos con gaseosa, ante todo. Y esos partidos reinventados al rebufo de una clara reivindicación nacionalista, no me huelen bien...si además son de orientación derechona, menos todavía. En fin, yo, en vuestro caso, me guiaría del instinto y de un dicho que me permito retocar..."más vale lo malo conocido, que lo bueno por inventar..."
Un abrazo

Miquel Casellas ha dit...

JA TENS FEINA AMB TOT AIXO

Carme ha dit...

El que em donava esperança era la proposta d'unificar candidatures, precisament per arreplegar les forces... però ja sé que ningú voldrà unificar-se i tot quedarà en uns més... alehores jo no sé qui són els menys dolents, com en Xexu. No ho sé. No em ve de gust votar a ningú. L'única esperança és anar junts i tots plegats són massa orgullosos per fer-ho i potser nosaltres ja desconfiem de tot.

Al final aconseguiran i aconseguirem que la gent no vagi a votar o voti en blanc i guanyin les dretes més dretes.

Però, jo, això que val més dolent conegut no ho crec... si són dolents ja no els vull.

rebaixes ha dit...

L'instint, fins els gossos el tenen i ells saben on és la pressa... crec que vas bé, l'instint,,, Quina paraula? I que sols amb un instant en tens prou per que es desperti l'INSTINT... Més partits però eficiència...? baralles i distreure al personal... Que es reparteixin el pastis i si en queda que el tirin davall la taula per nosaltres els eterns sofridors...Anton.

Magda ha dit...

Qui tingui nas que olori .... Es clar que tot depèn de quina sigui la flaire que a cada un agradi més. Les meves olors són les de les plantes de la igualtat, la soliditat, la honradesa, l'estat del benestar. Les meves flors són laiques, són escoles públiques i gratuïtes, són sanitats per a tots, són pensions dignes, són cultures de progrés, són defenses de drets, els de tots, també els de les minories. La meva llengua és una flor preciosa que vull regar de manera especial i la flor de l'autodeterminació és una de les més mimades. Aquest és el meu jardí. Aquestes flors vull olorar. Alguns jardins amaguen les seves flors, però només cal atansar-se a les reixes daurades que les protegeixen. La fortor que ve de dins em fa mal a la pituïtària.

Xarnego ha dit...

L'estatut s'ho van llegir tot bé?
Hem de creure tota aquesta gent no va veure si era constitucional o no?
Signat per el rei, va passar pel parlament i les corts, votat en referèndum per el poble català.
El tribunal constitucional desautoritza a tot el procediment democràtic?
No esperem que ningú de fora decideixi per nosaltres.
Però amics meus, prudència, poc a poc, que res canvia tan rapit,
i fos perillós precipitar un possible fracàs.

Joana ha dit...

Jo crec que l'esquerra, en general, ha fet moltes coses bé, moltes.
També malament, és evident.

Lydie Bianco ha dit...

Crec que totes les opcions que té Catalunya a dia d'avui són dolentes en quant al govern. Estic en part d'acord amb Mateo: "más vale lo malo conocido, que lo bueno por conocer".

M'ha semblat molt interessant la teva entrada. L'etiqueta, però, és la guindilla del pastís: "Polítics de fireta"

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Hola Zel,

A la vida ens equivoquem moltes vegades, però si tots penséssim com tu no arribarem mai enlloc. Sense gent com l’Alfons López Tena o l’Uriel Bertran no hi haguessin hagut les consultes per la independència, ni la manifestació del deu de juliol, ni Solidaritat Catalana per la Independència.

Avui la polèmica està servida gràcies a ells i a altre gent com ells que s’ho han treballat. Si ens tinguéssim que refiar dels instints malament anirem, si no quantes vegades ens anem empanadit d’haver fotut algun polvo amb segons qui?, i aixó que han estat uns moments molt agradables.

Jo m’hi tiro de cap, fa masses anys que ho espero i ho tinc molt clar. Visca en Laporta, Visca el Barça i Visca Catalunya!. Pericos i peperos a galeres!.

Albert B. i R. ha dit...

El que fran el dia següent, un cop al Parlament, és la gran incògnita. Si tenen majoria absoluta, ja se sap: proclamar la independència. Això, per desgràcia, és molt improbable. Quina serà la seva actuació durant la legislatura és el que hem de saber. Però compte! És un moviment transversal i, per tant, hi haurà persones d'ideologies diferents. Quan es vol buscar la unitat, i més per a un objectiu com aquest, cal saber, en part, cedir per arribar a un acord amb els altres. Aquest dimecres es presenten. A veure què ens diuen.

Albert B. i R. ha dit...

Sobre la coincidència de nou amb aquests que comentes, en saber-ho també em vaig quedar parat. Un altre punt que haurien de clarificar.

Vicenç Mengual i Casellas ha dit...

L'única solució és una candidatura apolítica. Sense voler governar res. Un sol punt ha de tenir, aquesta candidatura: PROCLAMAR LA INDEPENDÈNCIA UNILATERALMENT AL PARLAMENT. Hi caben dretes, esquerres i centres. Hi cap TOTHOM.
No em sembla pas que el futbolista sigui l'home adequat per encapçalar una cosa així. Segur que ell ja pensa en poltrones.

Voldria contactar amb l'autora del bloc. Què haig de fer? Li voldria enviar una foto per penjar al marge dret, que segur que li agradarà.
Salutacions d'un empordanès.