05 de juliol 2010

cala en Turqueta


aquesta mar que porto dins
fa trencalls en hores feres
esmicola còdols a força de temps
redreça i poleix espadats vells
:
aquesta mar que porto dins
s'esbrava en temps de fúries
passades les tempestes,
aquesta mar que porto dins
carrega les ones amb restes menudes
i, mandrosament, amoroseix el to,
amanyaga dolça la sorra blanca
acull el teu cos
:
aquesta mar esdevé un bressol
on totes les tristeses seran ja un somni
:
(col·laboració pel blog "Itineràncies poètiques", amb una vista de cala en Turqueta treta de Google, quan torni a casa ja posaré les meves fotos)
La iaia punkarra em diu que aquí a l'Emporda tenim platges precioses, és cert, el que passa que aquí a Menorca moltes no tenen ni un "xiringuito", i això no té preu, sense "civilització"

3 comentaris:

rits ha dit...

en aquesta si que hi he estat!!!! és preciosa!!! i veig que t'ha inspirat de valent!!!
un poema preciós!!!

El veí de dalt ha dit...

Collons Zel, estàs feta una poetassa!

Striper ha dit...

Un lloc divì.