platja de cavalleria (des de Menorca)

ja no es sent el soroll dels cavalls

però els antics camins encara en serven el record

(arriben suats, empolsegats,

esbufegant entre els rostolls i les savines...)

ara mateix, a la platja encara verge,

els cossos s'estassen a la sorra barrejada

d'ocres i rojos, de blancs lluents i espurnes negres,

miro els mil reflexos

i enfonso els peus al mar de posidònia...

vailets vermells de pell, s'encomanen dels ritus antics

mirant els grans que persegueixen neteges atàviques

vestint el cos de fang, a veure si hi ha sort

i la terra vella s'enduu tots els mals verins

d'aquest món nostre tan ple i tan perdut...

:

:

(després retornaran a les pastoses proteccions 50...

i tot haurà quedat en un petit teatre de titelles)