enfila la carretera, sentint el vent, núvols esparssos per un dia que es preveu gris i tardoral, que havia preparat per anar a mar.
al primer trencant dubta, pensant que el mal temps anirà bé per endreçar roba, i bo i pensant-ho, agafa el revolt contrari, fent camí i decantant aparentment inconscient el plat de la balança.
al segon trencant segueix dubtant i enfila cap a casa, el cap repartit, que sap que al cap d'un parell de quilòmetres encara n'hi ha un tercer.
els arbres es mouen i els núvols semblen quedar enrere, com si el sol decidís fer-li la guitza, perquè pensa arribar a casa, estirar-se al sofà i després dinar i fer el coi d'armari.
quan arriba al tercer trencant, encara amb aquest pensament al cap, enfila cap a mar.
s'estira a recer, tocant les roques de la duna, fent filera amb els pocs que es resguarden del vent.
s'endormisca sentint una veu que crida un nom de nen, (Jofre), el que hauria volgut posar al seu fill, però no ho va fer.
una noieta amb el dolç nom d'Ariadna, s'estira també, rondinant... i cantant "cara al sol con la camisa nueva"... obre els ulls i mira, uns quinze, i ...què canta?
8 comentaris:
Bo. Uns primers instants de calma, d'estiu, de gaudir de les teves paraules, i un gir final que ho trenca tot. M'has recordat el llibre que llegeixo ara: "L'home dels coixins" de Martin McDonaggh.
sens dubte li ha tocat el sol al cap..
jajajjaja
petonets entramuntanats
Un escrit tan bonic amb un final.... "terrible" :)
ui, jo no sabria per on tirar... estaria a l'encreuament donant voltes i més voltes sobre mí mateixa, i al final em posaria a plorar asseguda a terra! jajaja...
(Molt bonic Roser)
Jo hauria fet cap a casa a endreçar la roba. Almenys no hauria tingut la visió d'aquesta joventut que no sap què coi es diu! :S
Millor que no recordi què canta. No fa tant s'obligava a fer-ho a les escoles. És terrible! Me n'alegro de no haver-ho viscut!
el teu post de dubtes i decisions, a mi m'ha transportat a una imatge...
ara no sé on nassos trobar el teu correu per enviar-te-la! :)
Publica un comentari a l'entrada