28 de setembre 2010

la prèvia

sovint la caricatura és el reflex més fidel de la realitat...
.
(evidentment, demà faig vaga, i feia anys que no feia ús del meu dret,
ara en faig més que per mi, pels qui encara no són prou conscients
de la que tenim a sobre)
(ah, i si teniu un pla de pensions, prepareu-vos -diuen- per un corralito, jo no en tinc, ni tampoc estalvis, caxisdena...)

5 comentaris:

Cèlia ha dit...

Bé, si serveix per arrencar la humanitat de les brases, rai! El pitjor és continuar el mateix sistema!

rits ha dit...

molt bona prèvia!!! i ells amb les panxes ben grans!!!

jo no en faré. I crec que sé la que em ve a sobre, però seré d'aquesta colla d'empleats públics que treballarem i anirem a la mani de la tarda (dos vagues en tres mesos i sou retallat més viatge,.... i ja sé que és poc conseqüent i coherent)

Joan Guasch ha dit...

després de donar-hi mooolts tombs, tampoc no en faré. És evident que el "sistema" s'ha tornat boig i torna a tendir a engolir els treballadors, però, potser per això, trobo que les vagues ja no ténen efecte i que cal buscar altres formes de pressió, perquè hem de ser conscients que no és l'estat, sinó el "sistema". Cal buscar altres maneres de fer, de viure, per obligar a canviar les normes.Hem de començar a jugar un altre joc. El meu argumentari ocuparia massa espai. Deixem-ho aquí.

Missis ha dit...

Molt d'acord amb en Joan. Ens trobem en un context de crisi internacional i tots, tots els estats estan prenent mesures d'aquest estil. Per tant, com bé diu en Joan, és més aviat un problema de sistema.

Personalment, a més, crec que la vaga és una mesura antiquada. El món ja ha avançat molt i una vaga d'ara ja no és el mateix que una dels anys 70.

A més, hi ha la manipulació que en fan els sindicats d'aquestes vagues, prenent-les únicament com una mesura de força contra el govern (i no oblidem els piquets "informatius" que com molt bé he escoltat en una ràdio, surten amb barres de ferro per informar-te a l'alçada dels genolls).

Jo, personalment, no en faré ja que no hi crec. Però, com diuen els castellans "para gustos, los colores"

Miquel Casellas ha dit...

més clar aigua.