25 de setembre 2010

silenci còmplice (nosaltres no callarem)


submisos súbdits obedients
atents amatents a l’espectacle distractor
-futbol-viatgelowcost-llibremésvenut-cinemadeculte-teatre
(escull segons el teu tarannà i cultura)
oblidem obnubilats i pendents del propi jo
permanents impassibles al sofriment aliè
malmetent de tant ús gastat sense interioritzar
paraules sagrades,
pau, dret a la vida i la llibertat, amor
el silenci i la resignació s’han acabat
tallem-ho de socarrel,
prou, tu i jo també som ells, els oblidats...
.

4 comentaris:

fanal blau ha dit...

ni submisos, ni súbdits, ni obedients, hem d'estar amatents de no distreure'ns i no oblidar-nos de pensar, sentir, acompanyar, lluitar, estimar.
Provo cada dia de no oblidar-me'n: a més oblit, més oblidats.
I tens raó, cal consciència col·lectiva! Cal sempre, però ara comença a ser una mica urgent!

Ferran ha dit...

Afortunadament, cap dels que per aquí passem, ni tu mateixa tampoc, romanem impassibles al sofriment aliè, pendents del propi jo. I no crec que siguem els oblidats; o en tot cas, els oblidats per qui? aquells no ens interessen, ens és ben igual si ens obliden o no. Nosaltres som millors i ens tenim els uns als altres.

montse ha dit...

Cal ser per existir.

Salut i endavant!!!

Joan ha dit...

La complicitat teva, és una altra que la de l'oblid.