Hi ha el Museu de la Mediterrània i ofereix activitats pels nens i nenes de les escoles, que ajuden molt a connectar amb l'entorn.
A Torroella, just sota el Montgrí hi ha el Cau del Duc, on es van trobar restes d'un assentament de fa uns 300.000anys. El Museu ofereix activitats pels més petits de primària que el acosten a l'època prehistòrica, de manera lúdica i alhora prou científica. Ahir vam fer un d'aquests tallers, d'una banda un primer contacte seriós amb el Museu que els explica com és el nostre entorn a nivell d'hàbitat, i d'altra fan una activitat típica, preparar pintura amb terres i pintar a la manera rupestre, després de veure i escoltar com, on i què pintaven. Ells es preparen el material, piquen les terres, les barregen amb pals i aigua i fan un mural conjunt, amb els dits de pinzells. Els queda prou clar, o ho sembla...
.
A la tarda a la classe, amb un model que reprodueix una de les diapositives, més o menys com la de dalt, proposant de fer un dibuix en un full, a la manera dels prehistòrics... Tothom va fent, encantats mirant les fotos de la pintura... tothom? No! M'hi acosto...
-Què hem dit que faríem?
-Mmmmmmmmmmmmmmmmmm (llarg silenci)
-Mira, què veus aquí? (assenyalo el model)
-Mmmmmmmmmmmmmmmmmm (llarg silenci)
-Sí, segur que ho saps, mira bé què és això! (ja un pèl histèrica)
-Mmmmmmmmmmmmmmmmmm (llarg silenci)
(pregunto al company, per donar pistes a l'indecís)
- I tu, que ja has acabat?
-Sí, he dibuixat un cérvol!
(torno al meu indecís)
-Doncs ara, mira altra vegada, què és això que hi ha dibuixat aquí? (assenyalo el bou, o bisó)
-Mmmmmm................. un moniato!
-UN MONIATOOOOOOOOOOO? però, però, a veure...
Plego veles.
11 comentaris:
Je, je, je... quina gràcia que fan els nens , o quina poca gràcia, segons com t'ho miris. Segur que se t'escapa el riure per sota el nas... un moniato! :) dona, si ara és l'època dels moniatos i potser li agraden tant que nom sap veure res més!
I no li has dit allò de: "al blog vas!"? ;)
Hehehehe és molt bo, Zel!! :-))
No pleguis veles, dona, pensa que el xiquet estaria una mica despistat... l'altre bé ho ha entès i ha dit que havia dibuixat el cérvol :-))
sort que no feieu classe al cau del duc....perquè sinó et tires de cap per el pedrigolet.....
Tranqui....són nens. O no?
Ei, que un moniato en la prehistòria dels caçadors i recol·lectors, abans dels conreus, era més difícil de trobar que un bou. O potser al bou li deien moniato, ves a saber. Que els nens tenen un sisè sentit.
Dona, el color és molt semblant! A més, no pleguis veles, ja és molt que un nen petit sàpiga què és un moniato....n´hi ha que com a màxim només han vist patates de bossa.
Els de Torroella i rodalies són molt espavilats...;-)
Per molts anys, amb una mica de retràs!!!!
I si ha pintat un moniato per donar menjar a molts de bous ? No vull continuar, per que... Anton
Compte si hi va amb burro, no fos cas que li robin...
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<Molt bona, els nens són un pou de sorpreses. Més val riure que plorar.
Salut!!!
Hola, compañera.
Perdón, ¿dónde dices que hay un bisonte? ¿y qué es un bisonte? De verdad, a mí bien me parece que es un gran "moniato"...por aquí, decimos "batata" Anda!!! que no están buenas asadas con castañas...Diosssss, placeres otoñales!!!!
Un abrazo, Zel.
Pdt. El inicio del curso, un maremagnum de contrariedades, andamos adaptándonos a ello.
"però, però... a veure..."
m'has fet riure, zel!
Interferències cultural o entre cultures, Roser; interferència cultural (que ja se'n veuen de moniatos per les fruiteries, que ja són ganes, tu) i la lliure interpretació del nen: "si he de dir; doncs, diré"
Publica un comentari a l'entrada