19 d’octubre 2010

Relats Conjunts. Noia llegint una carta...

Missenyora,
Us he fet a mans aquesta que serà la meva darrera missiva, i no serà del vostre grat. Quan la llegiu, seré partit lluny d'aquestes contrades, i sé que m'enduré vostres esperances de fer un bon maridatge.
Ça i enllà he percaçat un remei pel meu mal d'amor, però no sou vos, missenyora, la mestressa del meu cor. Los meus ulls s'han tornat orbs a les vostres bondats, i per vos fóra un mal home, lo meu cor és presoner d'una altra donzella.
Vos faré tornar la dot, puix que encara sou en edat de maridar.
Quedau amb Déu,
Guerau de Ponç.
:
Caterina va prendre el pergamí, el llançà al foc, apartà el domàs, es va traure la faldilla d'escarlatí i la camisola guarnida de drap negre, i s'ajaçà mandrosa al bell mig dels dos jóvens i xamosos palafraners que l'aguaitaven amb deler.

:

13 comentaris:

Sergi ha dit...

Què gran!! És d'aquells relats que penses que acabarà així de trist, que el que va passant porta a la tragèdia, però no, no, un gran gir final, ja se les pot posar al cul tantes paraules ben traçades el bo d'en Guerau.

Per cert, en conec un de Guerau, no en deu haver massa avui en dia...

Francesc Mompó ha dit...

Molt equilibrat el díptic i ben construït; m'agrada.
Salut i Terra

El porquet ha dit...

Ooooh, no sé quin dels dos és més "golfo"!

Carme Rosanas ha dit...

Molt bo aquest relat, m'agrada molt!

Albanta ha dit...

Un final molt just per la Caterina!!
Perfecte l'estil del text amb l'a imatge... ets una crak!!!

Garbí24 ha dit...

Aquesta noieta s'ho sap muntar d'allò més bé...molt bo

estrip ha dit...

carpe diem!

deomises ha dit...

Ja m'agradaria poder dir el mateix que la Caterina, però ni tinc donzella que em correspongui, ni palafreners de recanvi ;)

Bon relat (veig que hi ha per les dues vessants, la de l'humor i la de la seriositat. I això és bo!)

d.

El veí de dalt ha dit...

Que bo!

montse ha dit...

Gran relat, ben ambientat i detallat amb paraules ben trobades.

Barbollaire ha dit...

vaja... veig que, en aquella època ja existia la dieta petit suïsse: "dos millor que un"


X¬DDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD!!!

aiiiixxxxx! aquestes tocades de tramuntana!!!

fantàstic!

Petó, estimada

Elfreelang ha dit...

Carai quina passada! molt bo zel i a sobre el llenguatge m'ha transportat ben bé a l'època!!!

Alyebard ha dit...

La millor manera de curar els mals d'amor!