11 d’octubre 2010

stuxnet


Encara bo que tu i jo, i els infants, i els vells, vivim en una mena d’inconsciència “tècnicocientífica”.

Si t’atures a llegir coses com aquesta, t’adones que la nostra fragilitat és enorme, no només a nivell personal.

Quines greus amenaces es couen en les ments privilegiades que treballen al servei de l’intangible per tu i per mi?
És entretingut pensar a nivell còsmic els grans avenços que procuren certs treballs, fa gràcia saber d’un nou planeta, dels límits de l’univers... i si més no ens ho creiem, ja se sap, la ciència ficció és llaminera... però més enllà de les pel·lícules, que s’està coent?


Em ve al cap allò d’exportar cervells, i sí, ja sé que molts es dediquen a investigar quelcom que tindrà aplicacions benefactores per a l’ésser humà.
Però quan t’adones que del cap d’algú pot sortir quelcom escrit en binari que és capaç en forma de virus informàtic, de muntar un desastre planetari, un s’acolloneix, o no?


Llegiu un fragment.

El virus tenía un objetivo preciso: el software producido por la empresa alemana Siemens que se utiliza para el control automático de operaciones en plantas químicas, instalaciones petrolíferas y centrales nucleares. Ese software era el mismo que se instaló en la central iraní de Bushehr.
Según los análisis de Symantec, el 60% de los 100.000 ordenadores infectados se encontraba en Irán. ¿Era Irán el objetivo principal del ataque? ¿Quién golpeó a su programa nuclear? "No sabemos quien desarrolló Stuxnet. El que lo hizo gastó mucho dinero para asegurarse de que el trabajo que tenía que hacer estuviera bien hecho

Mark Fitzpatrick, director del Programa de No Proliferación y Desarme del Instituto Internacional de Estudios Estratégicos.

Para Fitzpatrick sería importante saber si el virus, además de la central de uso civil de Bushehr, también afectó a la instalación de Natanz, el centro de enriquecimiento de uranio. Según el experto, puede que el ataque sirva "para limitar la amenaza nuclear iraní sin causar víctimas mortales ni desatar una guerra.

Pero es una vía peligrosa porque si Stuxnet no se controla puede atacar objetivos no intencionales y entrar en un ámbito de ciberguerra muy difícil de controlar".

Stuxnet puede ser la primera arma de esta nueva guerra. "El virus es muy complejo. Para su desarrollo se requiere el dominio de distintos lenguajes de programación de diferentes sistemas. Y el conocimiento de la estructura del sistema que quiere invadir o alguno muy similar", explica Suárez.

Todos los expertos consultados coinciden en afirmar que no puede ser obra de un simple grupo de hackers. "Estamos hablando de otro nivel. Tiene que tener detrás una infraestructura científica y técnica muy grande. Solo puede ser un Gobierno o una gran organización", opina el teniente coronel Néstor Ganuza-Artiles, jefe de adiestramiento y doctrina del Centro de Ciberdefensa de la OTAN, en Tallin (Estonia).

El centro se creó en 2008, un año después del ataque informático que colapsó los ordenadores de instituciones públicas y bancos del país estonio. "Es algo totalmente distinto. Un código malicioso programado de tal manera que una vez que haya contagiado el sistema es capaz de tomar el control y llegar a causar daño físico a las instalaciones en las que se encuentra. En una planta nuclear o una industria bioquímica es capaz de hacerla explotar. Stuxnet, en este sentido, es la primera ciberarma", dice. Un arma que abre escenarios militares desconocidos y obliga a nuevas respuestas.


.

5 comentaris:

desencanto ha dit...

Hola, és ven cert que la realitat supera la ficció, en allò més dolent.
Salutacions.

Garbí24 ha dit...

Sempre serà el mateix, la rod ava ser un gran invent, però també la varen muntar en els canons

Albanta ha dit...

He deixat algo per tu al meu blog, si vols passar-te a arreplegar-ho...
Besets des del Sud

jo artin au ha dit...

Sempre treballant, una bona part del poder establert, en l'espiral de la destrucció i segons principis bel·licistes (la millor defensa: ser el primer en atacar), fins que l'espiral es transformi, de manera mecànica i incontrolable, en potents molles, informàtiques o de qualsevol altra mena, per a allò la immoralitat de la qual cosa no pot ser major i que anomenem guerra. Està clar -és una obvietat- que aquesta via mai pot ser la decisiva pel desenvolupament de la vida i del benestar en ella. Sí sembla, però, decisiva per a l'angoixa i la mort. No són les intel·ligències les que estan darrera d'això: són els calculadors; esperem que la por que ells també tenen de què tot quedi arrabassat els freni, encara que sigui de manera mecànica. Això d'intel·ligència en té ben poca cosa.

rebaixes ha dit...

Jo em recordo dels caps que se'ls posava als conills amb la mixomatosis... I me'n va tocar matar tots els que teniem a casa...
De vegades no em crec res i de vegades m'ho crec tot, que ja és molt dir. Anton.