17 de novembre 2010

còlera (en les dues accepcions)

Penso en aquella foto d'una mare goril·la que va traginar dies i dies el seu nadó mort a l'esquena, sense deixar-lo, com si li pogués tornar la vida.
Els parents simis semblen més humans.
Ara que la malaltia traspassa fronteres,(ara sí, correm-hi tots) ja s'afanyaran a posar tota mena de barreres i buscar ràpid aturar l'epidèmia, no pas pels desnonats d'Haití, només per protegir les que senten com a propis, ai que no arribi a EEUU, que tot seran mesures extraordinàries i els calers sortiran de sota les pedres... aquesta és l'epidèmia, sí, i on és l'OMS?
:
:
Còlera, la que sentim els qui hem de veure (i gairebé ens costa de creure) fins on la humanitat ha deixat de ser humana.
Còlera, quan sembla que l'únic que preocupa són la borsa i els bancs.
Còlera, quan comences a sospitar que som a la voràgine de la por a perdre el poc que ens queda, perquè així ens ho venen, volen que ens ho creiem i em sembla que ho fan ben gros a mida (crida crida que al final serà com si fos així de desastrós).
Còlera, perquè ens fan viure amb tanta por, com titelles a les seves mans, per tal que acceptem qualsevol cosa, repeteixo, QUALSEVOL COSA, com una almoina per no quedar, nosaltres també, abandonats a la nostra sort.
Aquesta és l'altra, la ràbia fins el darrer sospir, amb la impotència per maleta.
:
No els perdonarem mai, perquè aquests, SI SABEN EL QUE FAN...

6 comentaris:

garbi24 ha dit...

És molt greu que avui en dia l'únic que preocupi a la societat sigui el diner i el poder, deixant de banda tot el respecta per l'especia humana, que en el fons és el més important. És la vida.

Vicicle ha dit...

Llig tots els dies a la vinyeta d'en Forges "Pero no te olvides de Haití" Passa el temps i ningú intenta aturar seriosament aquest infern. Què fàcil és mirar en altra direcció o simplement no voler veure res.

Mr. Missis ha dit...

És molt i molt i molt trist que una malaltia com aquesta estigui causant els estralls que està causant a Haití. Em fot encendre la ràbia fins a punts inimaginables.

Joana ha dit...

Moltes coses em costa d'entendre, però com poden permetre tanta misèria i malalties... encara més.

DooMMasteR ha dit...

És lamentable, molt lamentable. Estem encegats per la crisi i ja no mirem aquestes desgràcies que passen al món. A aquests aprofitats els penjava jo a la plaça del poble...

_MeiA_ ha dit...

És molt fort i molt trist que la gent procuri abans per les coses materials que per les persones. No sé pas on arribarem! Tant fa els simis, com els gossos, com l'animal que vulguis... tots ens donen mil voltes a nosaltres que ens creiem tant espavilats!
No hi ha dret.