18 de novembre 2010

des...filant


.

9 comentaris:

Garbí24 ha dit...

la qüestió és d'estirar-lo tant com es pugui, vigilant que no es trenqui.
Bona poesia

Carme Rosanas ha dit...

Un muntatge molt maco i molt significatiu!

Què t'anava a dir ha dit...

motl xulo

_MeiA_ ha dit...

Tan fa si estirar com arronsar... però sempre tirant endavant.

Elfreelang ha dit...

Combrego totalment amb la teva des-filada zel! i que estirem fils per fer-ne més

fanal blau ha dit...

poder teixir, una tarlatana nova, que entri la llum, sense reixes...
que sí...que sí!

Anònim ha dit...

Per a poder fer això que dius, cal un canvi radical en la mentalitat de la societat. Deixar de banda individualismes i començar a pensar en el bé comú. Però crec que encara som, per desgràcia, lluny de tot això.

Anna Tarambana ha dit...

Jo crec que em d'aprendre (i ensenyar) a filar! Perquè això de seguir el fil, no sempre funciona!

Júlia Zabala ha dit...

que bonic, Zel! amb un bon fil podem acabar sortint del laberint ;)