potser si dic que ens cal escampar els esperpèntics,
els quasi reis, els dogmàtics i molts cínics,
els malvats i els venedors de fums,
-ens volen fer creure allò que no és possible-
potser, d'espant,
el teu esguard es mostrarà disconforme
i farà estralls
d'aquestes matusseres paraules meves
però jo perdré també les formes en tot allò
que no és llegible, si més no, directament...
que tu, intel.ligentment, savi com ets,
en una subjectiva consciència universal,
li donaràs un deix de percepció
ho exposo clar, les formes que transformen
allò que hom voldria ser, que té dins
i que tants malcostums encotillen
uniformitzant amb correcció dogmàtica
assenyalant els perversos pervertidors...
d'aquestes matusseres paraules meves
però jo perdré també les formes en tot allò
que no és llegible, si més no, directament...
que tu, intel.ligentment, savi com ets,
en una subjectiva consciència universal,
li donaràs un deix de percepció
ho exposo clar, les formes que transformen
allò que hom voldria ser, que té dins
i que tants malcostums encotillen
uniformitzant amb correcció dogmàtica
assenyalant els perversos pervertidors...
.
necessitem l’aire per escampar
modes ja perdudes, un gel que cal trencar
per dir a cor obert allò que un vol, i sent i pensa...
necessitem l’aire per escampar
modes ja perdudes, un gel que cal trencar
per dir a cor obert allò que un vol, i sent i pensa...
que aquell forat sigui el vòrtex
que amagui el forat negre
on desapareguin els botxins...
-els del passat i els futuribles-
:
:
1 comentari:
No sé que és el vell poema però el teva és meravellós. Ara que no és necessari escriure amb un traductor, quina llengua molt maca! Abrac,ades! (jo no tinc el ç, he copiat:)
Publica un comentari a l'entrada