24 de novembre 2010

orgull (a mi l'idiota que va inventar això de ninis)

nissaga de carnissers, el pare de tota la vida, hereu de les receptes de la seva mare, aprenent de l'afany del seu pare...
els meus fills, ajudant ara que som en mal temps, perfectament entenedors del que és una família i una obligació... i que no em parlin de ninis, que me'ls menjo, un estudia i treballa quan pot, l'altre el van arrossegar fora del sistema i estudiaria i treballaria i ho fa quan pot...

qui no estaria cofoi i orgullós d'aquests fills?

quants fills es posarien així a ajudar el seu pare en una feina tan sacrificada?
ei, i hi ha xicotes que els esperen, i sortides que volen fer...
qui gosaria parlar de la falta de ganes, de la mala disposició a fer i practicar, d'aprendre oficis dels nois i noies? com parlen i generalitzen tan alegrement? què en saben de cadascuna de les seves situacions particulars?
els meus són com tots, bandarres quan convé, sortidors sempre que poden, han fet i faran bogeries, practiquen esport amb tot l'esforç i a més són bons fent-ho, amb ganes i il·lusió, i, si el món que troben no fos com és, ara mateix segur que podrien guanyar-se uns calerons...
el gran està desencisat de moltes coses d'aquest món, el petit està desenganyat del món escolar (i té tota la raó, si ara tornés a viure el que vam viure, jo em sé d'algú que seria denunciat, però vam tenir més sentit de l'honradesa que no pas ells (i ja sabeu que sóc de l'ofici)
avui, en arribar de l'escola i veure'ls així, m'han fet sentir orgullosa de ser la seva mare...


apa, ja ho he dit!

16 comentaris:

Edurne ha dit...

Molt bé!
Eso es una madre... madre leona!

Una bella estampa!

Petons, maca!
;)

novesflors ha dit...

Ja pots estar ben orgullosa, que d'una manera o d'una altra trauran el cap i aniran endavant.

neus ha dit...

i per molts anys Zel i tant que sí!

_MeiA_ ha dit...

És que fa molta ràbia que a tots els joves ens fiquin l'etiqueta de NI-NI's!!! que per la ganduleria d'uns, ho paguem tots!

Ja m'ho penso que estas molt orgullosa dels teus fills!!! Enhorabona!!!

:)

Carme Rosanas ha dit...

I tant Zel, que ho has de dir!

Jo no ho dic dels meus, però ho penso! Hi ha una gent jove collonuda, no tots són ninis, malgrat les dificultats que puguin trobar, que n'hi ha i moltes!

Clidice ha dit...

Fas santament, perquè els ninis no són pas ells, sinó els que no tenen NI idea del que parlen, NI vergonya de parlar-ne tan alegrement. (Ei, i a més són guapíssims ^^, m'encanta comprovar que em faig vella però no cega :D)

Toy folloso ha dit...

La flaire d´aquestes botifarres de perol arriba fins a quatre pobles més avall del teu....

Anònim ha dit...

Els temps estan molt complicats per a tothom. Dins del grup dels ni-ni s'ha volgut incloure interessadament a joves que han treballat durant molt de temps però que ara es troben a l'atur i no hi ha manera que trobin feina.
Així es fa, orgull de mare!

yraya ha dit...

Has d'estar orgullosa i no és per menys.
Un petonet molt gran a aquesta mare que la hi cau la bava amb els seus dos fills, sshhhhh, a mi també em passa.

Sergi ha dit...

Per sort no tot el jovent és igual, però són els teus fills, no és objectiva. Tu els has pujat i els has fet o s'han fet pel que han vist fer. Si t'esforces per ensenyar-los, aprendran. Això no vol dir que no hi hagi molta gent que no foti brot. Que no ens agrada? Que s'ho posen a la boca gent que haurien de callar? Sí, però existeix. Estigues orgullosa, és el que et toca la teva prole. Però pensa que probablement les mares de canalla que tu titllaries de desferra de la societat també en deuen estar orgulloses.

Alyebard ha dit...

Amb Orgull, i aprenent l'ofici a peu de taulell, així és com s'aixeca un país. Un clar exemple de com sí que hi ha jovent que penca i sortirà endavant.

Punt Petit ha dit...

T'aplaudeixo, si senyo!!!
Diguem'ho a mi que tinc un de 30 anys pobre encara a casa, que està a l'atur, te ganes de marxar de casa amb la seva xicota i no pot, per postres després de tants anys ha tingut que preparar-se , tornar a estudiar un mòdul i a veure si així sona la truita i troba feina .
Una abraçada Zel.

Albanta ha dit...

Si senyora, ben orgullosa d'ells, com segur ho estàn ells de tu!
Un beset a cadascú de vosaltres quatre... i que tinguem sort!!!

wanderlust ha dit...

si senyora.... algú ho havia de dir!!!
A mi em passa el mateix amb els meus, bons noi@s i bon@s estudiant@s, per això no em sento identificada amb això dels ninis aquestos.

Joana ha dit...

Com ha de ser! sí senyora "orgull de mare".Generalitzar no porta enlloc. N'hi ha molts que treballen i estudien i ningú no els veu però hi són. A casa van de també van de bolit per atrapar-ho tot...i sí festileros també, catxis! però nosaltres podíem amb tot oiu?
petons mama wapa!

Anònim ha dit...

És clar que sí, aixís hauria de ser. Ara m'has fet pensar en aquells pares progres -amb un bon compte corrent, sinó no es pot ser progre- que s'escandalitzen quan algú comenta que el seu fill, que treballa des dels 15 anys, aporta part de la nòmina per pagar les despeses de la casa, tal i com s'havia fet sempre.