01 de novembre 2010

paraules i conceptes

Llegeixo un mail de la Carme. Diu que TV3 fa una enquesta on es demana això del "català com a llengua preferent" Explica, que, més d'un 50% dels votants es manifesten en contra d'aquest enunciat. Vaig a l'adreça i vull votar. Sorpresa, enquesta desactivada, "per comentaris", cosa que no entenc, si era una enquesta, és que volien saber, no? Evidentment, potser això dels vots telemàtics té molts paranys, i tal vegada els ha sortit el tret per la culata. Molts en sentir preferent, temen ja perdre hegemonia, quan el cert és que, de facto, al carrer, ja ho és de preferent.
.
I és que això de la nova redacció del nostre estatut sembla que va dur molta feina, just per les paraules i el concepte que s'amaga al darrera. Calia formular principis el màxim d'ambigus possible i que permetessin una o altre accepció sense que se'ns veiés el llautó. És que amb el conqueridor hem de ser astuts com una guineu, però ni així...
.
L'ambigüitat ja ho té això, no saps ben bé què volen dir i així hi ha tantes interpretacions com persones hi pensen, o dediquen hores (anys) a la seva comprensió. Compte que no se'ls escapés res. Diu que alguns no volien posar-hi aquest "preferent", pel fet que deixava l'altra llengua en darrer terme. Els amics de la Camacho i la caverna d'impresentables es freguen les mans. Traidors.
.
És que s'ha d'anar molt amb compte amb les paraules, i ara ve un avís, i molt seriós, quan comencen a parlar de reformes i de reformar un piló de coses, i aquesta paraula entra al programa de les properes eleccions. Tenim una trista experiència, totes les reformes ens han fotut.
.
Pareu l'orella, no siguem conillets, que les nostres guineus són molt astutes. L'etern aspirant a la cadira presidencial, el rei destronat dues vegades, és amant de reformes a fons. Compte, que el coneixem (et conec herbeta que et dius marduix). Si ell, amant de l'etern principi del "peix al cove", vol reformar a fons, ens trobarem amb una mà a cada ou, amic com és dels negocis i empreses d'alta volada, i llepaculs de qui mana encara a Madrid (de qui sigui que mani) I ja parlarem d'aquí un temps, com les seves reformes eixamplen encara més la fractura social. Ja em veig fent moltes més hores en castellà. I, evidentment, mai ens acontentarà amb un referèndum. Al temps em remeto.
:

9 comentaris:

Elfreelang ha dit...

ja sé que potser és un somni però per si de cas votaré una opció clarament independentista!

Magda ha dit...

Doncs sí, és el que té l'ambigüitat. Potser és per això que m'agrada fer passejades per aquí, perquè sé que volen dir cada una de les paraules. No canviïs.

El veí de dalt ha dit...

Jo també he anat a votar i no xutava...deu ser que no anava bé la cosa?

Carquinyol ha dit...

i mira que nosaltres tenim una dita que ho diu fil per randa: 'parlar clar i català'.

Doncs bé, no tenim cap polític que segueixi aquesta màxima... i així ens va.

sànset i utnoa ha dit...

La qüestió rau en que no hauríem de plantejar-nos quina ha de ser la llengua "preferent". El tema és que n'hauria d'haver una sola d'oficial. Totes les altres són estrangeres

*Sànset*

montse ha dit...

Com deia en Joan Solà, Plantem cara, ara més que mai. Ja en hi ha prou de tanta ximpleria, aquí la nostra llengua sempre ha de ser preferent, i cal defensar-la per què així sigui.

Salut!!!

Clidice ha dit...

la dita "et conec herbeta que et dius marduix" és el resum ideal d'allò que cal pensar en veure el personatge

zel ha dit...

Hihi, em fa gràcia, per aquí ja veig que els qui parleu feu com jo, no sou pas convergents!!!

Violeta ha dit...

Preferent, preferent...Quina collonada. Quina és la llengua preferent al carrer, a les botigues, a les perruqueries, al pati quan els nens juguen, a tot arreu i cada vegada més...???

No anem bé. I parlen de perill d'extinció del castellà...? Quina barra...!!!