22 de gener 2011

fred...frenant...freqüència...felicitat...

Em costa molt anar fent, endavant, i la tristesa que acompanya cada dia em pesa. És culpa meva, no he sabut mai conformar-me, com la mare m'aconsella...-conforma't, fill,- em diu (fill, per ella és tot, ni masculí ni femení, l'amor en estat pur).
.
On trobar il·lusió en aquests moments? A la tardor de la vida, quan molts esperen cert repós, encara hi ha massa per patir, i res que podria donar esperança de futurs millors i possibles es veu a l'horitzó. Ben al contrari, ens hem d'anar acontentant amb fer-nos el babau i creure que un cel de colors o un capvespre pintat en una foto és motiu de felicitat.
.
No, no ens deixem enganyar. Molts les passen magres, molt més que nosaltres, és clar. Però ai, xaiets, anem tirant com aquell qui va ulls clucs a l'escorxador. I busquem, busquem... he llegit això, i vull que em conformi...
.
.
"Me costó 57 años llegar hasta aquí, ¿cómo no gozar y respetar este momento? Se gana y se pierde, se sube y se baja, se nace y se muere. Y si la historia es tan simple, ¿porqué te preocupas tanto?. No te sientas aparte y olvidado, todos somos la sal de la Tierra. En la tranquilidad hay salud, como plenitud dentro de uno. Perdónate, acéptate, reconócete y ámate, recuerda que tienes que vivir contigo mismo por la eternidad, borra el pasado para no repetirlo, para no abandonar como tu padre, para no desanimarte como tu madre, para no tratarte como te trataron ellos, pero no los culpes porque nadie puede enseñar lo que no sabe, perdónalos y te liberarás de esas cadenas.
-
Si estás atento al presente, el pasado no te distraerá, entonces serás siempre nuevo. Tienes el poder para ser libre en este mismo momento, el poder está siempre en el presente porque toda la vida está en cada instante, pero no digas no puedo ni en broma porque el inconsciente no tiene sentido de humor, lo tomará en serio y te lo recordará cada vez que lo intentes. Si quieres recuperar la salud abandona la crítica, el resentimiento y la culpa, responsables de nuestras enfermedades. Perdona a todos y perdónate, no hay liberación más grande que el perdón, no hay nada como vivir sin enemigos. Nada peor para la cabeza y por lo tanto para el cuerpo, que el miedo, la culpa, el resentimiento y la crítica que te hace juez (agotadora y vana tarea) y cómplice de lo que te disgusta. Culpar a los demás es no aceptar la responsabilidad de nuestra vida, es distraerse de ella. El bien y el mal viven dentro de tí, alimenta más al bien para que sea el vencedor cada vez que tengan que enfrentarse.
-
Lo que llamamos problemas son lecciones, por eso nada de lo que nos sucede es en vano. No te quejes, recuerda que naciste desnudo, entonces ese pantalón y esa camisa que llevas ya son ganancia. Cuida el presente porque en él vivirás el resto de tu vida. Libérate de la ansiedad, piensa que lo que debe ser será, y sucederá naturalmente."
FACUNDO CABRAL

8 comentaris:

Clidice ha dit...

Aleshores fill (a casa també es diu així), si has llegit en Facundo, perquè no te'l creus? Ni que sigui una miqueta :)

Anònim ha dit...

Tot és experiència, que deia un pensador: la matèria del saber.

I tanmateix costa a causa de les inèrcies de cadascú... Aprofitar les nostres capacitats: un repte.

I una abraçada!

Elfreelang ha dit...

jo faria cas a la Clidice...per si de cas fred sec, felicitat petita i gran, fortalesa, festa de cada dia, feina feta, futur , flama , foc de llar, Facundo, facècia, fúria de viure, flams amb nata, i endavant !

gatot ha dit...

cada dia hi ha un menut motiu per pensar en tenir demà un menut motiu; per cert... el diumenge al matí obriu?

zel ha dit...

Sí, Gatot, el diumenge al matí obren!

Pilar ha dit...

A més del Facundo, tinc present al Faust dient: "¡Detente minuto! Eres tan bello".
Malaurademnt i sortosa, sé el que vol dir.

Cèlia ha dit...

No sé, de vegades penso que no importa com ens sentim, només importa que la nostra espècie ha de sobreviure. N'hi ha que es dediquen a eliminar i depurar els intel·ligents però la vida és tan forta, que sempre torna a néixer nova gent altruista i intel·ligent. Pel que he llegit tot va començar quan varem deixar de ser nòmades i varem poder acumular exededents... cal entendre que hem de socialitzar el coneixement per no destruir la vida. No importa si tenim il·lusió o no, cal que s'extengui malgrat les depuracions i els interessos... Però cansa una mica oi?

Helena Bonals ha dit...

"Ara mateix", es diu el teu bloc. O sigui que has de fer cas d'aquest text.