05 de febrer 2011

amb el cul (arrugat) a l'aire



Algú s’ha aturat a pensar que cal que els treballadors ens retirem més tard perquè sóm la font de la qual s’alimenta el sistema de pensions?
.
Les rendes del treball, cotitzen a la seguretat social.
Les rendes del capital, no cotitzen a la seguretat social-
.
Ergo, donada l’abismal diferència entre la quantitat de diners que mou una i altra font, mai arribarem amb aquest sistema a poder garantir pensions, mentre les rendes del capital no cotitzin.

Les rendes dels treballadors, els qui cotitzem, són cada vegada més minses, hi ha més atur, menys cotització i el treball amagat tampoc cotitza.
Les rendes dels alts sous, comparativament, estan menys gravades que les nostres, amén de tots els beneficis amagats que poden obtenir sense cotitzar molts dirigents, grans empresaris, grans banquers...i gran barruts.
.
Ergo, els qui haurien de proveir les arques de les pensions amb la seva contribució, que hauria de ser molt molt més alta, queden a l’ampara dels drets adquirits de classe benestant.
.
Per la qual cosa, amics, em temo que les mesures que ens imposen des d’Alemanya ens deixaran amb el cul a l’aire quan el tinguem ple d’arrugues.
.
I si provéssim de treballar molt menys, donat que ens paguen molt menys? Incorrecte i indecent, però, la meva mare deia en castellà "quien roba a un ladrón tiene 100 años de perdón"

.
Fa?

7 comentaris:

Magda ha dit...

No sé si en seria capaç. Però el que sigui per tal que alguna acció col·lectiva arribi (on?)no sé a l'univers, al nostre univers de persones robades. El tema és clau i caldria, d'entrada, que fos assumit per tot el col·lectiu de perjudicats (totes les persones que perden, que han estat estafades, robades) És aquest col·lectiu la nova classe social que ha de sortir en defensa d'un sistema diferent. I alguna acció caldrà proposar, alguna que sigui capaç de ser entesa i s'estengui, s'estengui... Firmo, doncs, solidàriament, firmo aquesta, o la que sigui, però qui l'ha d'estendre? qui l'ha de liderar? On són les associacions? On són els sindicats?

zel ha dit...

No ho sé Magda, però sé de la progressiva desesperança, de la ràbia i el disguts de molts...

Joan Guasch ha dit...

L'altre dia vaig escoltar un pensament d'un savi del qual ara no en recordo el nom, i que feia: els diners són com els fems, si no els escampes no serveixen per a res i només fan pudor.. Sí, el món és en mans dels malalts mentals que només especulen amb el diner sense cap més finalitat que tenir-lo. Arribarà un dia que rebentaran, però s'han autoeregit en totpoderosos déus. Si ens tornem ateus d'ells i canviem la nostra manbera de viure en el món, autoorganitzant-nos d'una altra manera, potser ens en sortirem. El tema és llarg d'explicar i no sé si les nostres generacions estem preparats mentalment i emocional per a un canvi de maneres de fer tan difícil com necessari.

Julia ha dit...

Estic d'acord amb el que dius Zel, però estaria més agraida si trobessiu suggerències de què i com fer-ho, perque per a lamentacions ja tinc prou amb les meves i no em ressolen res.

Petons.

Pere ha dit...

Les pensions de jubilació es basen en un sistema piramidal.
Els jubilats del vèrtex se senten estafats quan no entra gent suficient a la base per sostenir el sistema.
Una cosa semblant ja passava a l'antic Egipte, els esclaus aixecaven la piràmide des de la base. Això ja és història i potser tens raó i hauríem canviar de sistema ... però llavors és possible que ens nomenin "antisistema".

Bona nit Zel:)

Garbí24 ha dit...

el que no potser en aquest país és que sempre paguem els mateixos i que els qui no paguen res siguin al final els que tenen les pensions més altes.......per tant: visca l'economia sumergida, baixes cotitzacions i totes les trampes possibles. Ja sé que està malament, però és que hi estem obligats si volem subsistir. Quant tingui el cul arrugat.....almenys que hagi gaudit

zel ha dit...

Júlia, si rondinem és perquè tampoc sabem com fer-ho, és això del sistema piramidal, i qui ho trenca? Com?

Diuen, alguns creuen, que ens hem d'anar sensibilitzant, però jo, com tu, estic tipa de paraules, i sí, serem antisistema o no serem...