04 de febrer 2011

"la que se avecina"

No he trobat (ni pensat massa tampoc) un títol més escaient.
.
Ja ho heu sentit, el darrer Ramon Llull per algú que va signar el "manifiesto" per la llengua, coneguda per les seves declaracions sobre la persecució del castellà a Catalunya. Res més a dir, sou prou intel·ligents.
.
El cada dia més fotografiat i citat, l'expresident Aznar que va enllà, i més enllà i encara més enllà en la seva cerca incansable d'una España unida, (no diu una grande y libre, però es sobreentén, repeteixo, babaus no ho som). Les seves declaracions enmerden fastigosament el pensament d'un pseudopaís enfonsat que ha trobat el primer i gran culpable de la crisi i empobriment, Catalunya (llegiu autonomies vàries, però només els fa por la basca i la catalana).
.
Creix una marea de ràbia i odi cap a tot allò català, i quan a més de tot el que ja saben o creuen que saben, els anomenen la paraula calers, la butxaca, serien capaços de linxar-nos.
.
I dic jo, arribats en aquest punt, què farem? Som capaços d'una revolta?
Vaja, tonta, què somies? Però si el molt honorable president ja pacta, i pactarà el que sigui, total, a ell tot plegat se li'n refot, ara ja té el que volia... perquè, de debó, esteu notant que amb el canvi de govern quelcom millora? Vaja, tret del 80 per hora, que sembla que ens ha salvat la vida i el futur a tots... quins collons...
.

9 comentaris:

Elfreelang ha dit...

mai se sap zel mai se sap...mica en mica s'omple la pica de greuges i a final puf! el del bigoti es quedarà calb!

Carme ha dit...

I jo que anava a dir que ens veig poc capaços d'una revolta... ara em fas rectificar, Elfri. Tens raó, no se sap mai... potser un dia en tindrem prou de veritat.

fanal blau ha dit...

Aquest "senyor" que va restret (només cal veure-li les faccions per adonar-se'n), i que parla "el català en la intimitat" (jo crec que només deu pronunciar la "a" tancada)...crec que cada vegada s'assembla més a un "teleñeco" (els recordes, oi?). Per no fer comparacions més que evidents en la seva fesomia!
De "l'altre senyor", jo espero veure alguna cosa més que el "banyador meyba" i el "profident", i que si ara es posa a fer de sastre amb retallades...no vulgui començar a retallar la roba de treball abans que la de "l'alta costura i el pret-a-porter".
Potser si que caldrà, no massa més enllà, tornar a fer sentir la veu a peu de carrer. De manera pacífica, sempre, però amb una veu emprenyada i decidida.

Francesc Mompó ha dit...

Potser hauríem de mirar com s'ho fan a l'altra banda del bassal i començar a imitar-los. Ells estan aconseguint coses. De moment estan caient dictadors (i no em val a dir si després el vel els taparà a tots; això ja s'ho faran ells). El rebufo de la messeta és eliminar diferències i deixar la secció de "coros i danzas".
Salut i Terra

Joana ha dit...

Grrrr grrrrrrr grrrrrr (rondino)
Cada dia estic més emprenyada i cert, cada dia surt més a tot arreu aquest innombrable.

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

La culpa és nostra, què s'ha fet amb l'esperit del 10J?.
Tenim la pólvora, però no tenim qui l'ensengui.

josep estruel ha dit...

La culpa només és nostra,Zel. Molt protestar en una mani, però a les 24 hores ningú es recorda de res, ni del que signa aquesta senyora:
LA LENGUA QUE HABLO es híbrida. Es bastarda. Es mestiza. Es catalana (¿blanda?) ¿O pura y dura castellana? Es española (tibia). Es árabe (me llamo nur-ia). Es gitana. Canastera. Enfebrecida. Dicharachera. Muda. Deslenguada (eso me gusta). Es tímida y a veces huérfana. Es polémica. También rebelde. ...

Un petó.

Magda ha dit...

Vaja tonta que somies ... Però de més verdes en maduren. Què farem? De moment "aquest senyor" és molt honorable perquè va treure més vots que ningú. Algun dia potser veurem que fora de les urnes hi ha una democràcia a construir. O veuran, no ho sé, de més verdes en maduren. El cert és que avui tenim un president que va guanyar a les urnes i un Ramon Llull que s'ha donat a qui s'ha donat i la majoria de mitjans de comunicació i intel·lectuals feliciten, i un proper govern de l'Estat que ja sabem cap on apunta ... avui, demà qui sap?

El porquet ha dit...

Ens seguim carregant de raons... Per mi ja fa temps que hauria esbotzat aquesta mena de lligams estranys amb el país veí, però sembla que hi ha un gran sector de la població catalana que necessita carregar-se, encara més, de raons. Paciència, ens en segueixen oferint per anar carregant el carretó.